Lectures recomenades des de l’Ateneu

Encara que per l’Ateneu no hi ha lectures d’estiu, sinó lectures, creiem que obres agradables de llegir, entretingudes, que aporten un plus de bellesa o coneixement, o simplement evasió de qualitat són les més adients per a la vida relaxada de l’estiu. O, si algú no pot dur una vida relaxada, almenys hi trobarà un refugi personal.
Des de l’Ateneu ens agradaria recomanar algunes lectures, triar una és impossible, per aquesta època de calor…

 


Cuentos
 de invierno
de Isak Dinesen. Onze contes situats en un passat sense precisar, que el situen en una dimensió atemporal, on realment el que importa són els conflictes amb els quals es troben els personatges i la manera en què ho experimenten. Diversos temes destaquen en aquesta col·lecció de contes: el destí, el nen d’origen incert que és adoptat i es desenvolupa en una nova família, l’artista i la seva essència, els somnis, l’antítesi entre la terra i el mai i l’anhel per seguir el propi camí.

 

Una mirada anglesa, Lluís Foix. El conegut periodista de La Vanguardia, autor de sempre interessants articles d’opinió sobre l’actualitat, ha publicat no fa massa el recull dels articles que va escriure quna era corresponsal a Londres. És el retrat d’una epoca i d’un món, que fa reviure i il·lustrar amb la seva prosa amena i rica. La varietat de temes, els comentaris, les descripcions, els retrats de personatges i el relat d’anècdotes són una lliçó de periodisme i d’història contemporània. Una lectura agradable, didàctica i engrescadora.

 

Leila Slimani, El país de los otros. Mathilde, una jove alsaciana, viatja amb el seu marit Amín Belhach, combatent marroquí de l’exèrcit francès durant la II Guerra Mundial, al Marroc i s’estableix a Meknés, ciutat en la zona del Protectorat de França amb una important presència de militars i colons. Mentre ell intenta condicionar la finca heretada del seu pare, unes terres ingrates i pedregoses, ella se sentirà molt aviat atabalada per l’ambient rigorista del Marroc. Sola i aïllada en el camp, amb el seu marit i els seus dos fills, pateix la desconfiança que inspira com a estrangera i la falta de recursos econòmics.
De lectura amena i interessant, no només ens parla de la història personal d’una família multiracial (la dels avis materns de la mare de l’escriptora), sinó que a més ens descriu el complicat context històric i polític del Marroc dels anys 50.

Valentín Fuster, José Luís Sampedro i Olga Lucas, La ciencia y la vida.
Un viatge que conjuga l’humanisme amb la ciència. Des que el doctor Fuster li va salvar la vida a José Luis Sampedro, tots dos han mantingut apassionades converses sobre el paper que han d’exercir tant la salut i la ciència com l’humanisme i la saviesa. Aquest llibre és el fruit de les converses mantingudes per tots dos en presència d’Olga Lucas, que ha «traduït» l’oïda, viscut i percebut durant tres intensos dies. Amb una intenció decididament divulgativa, ens parlen de la salut com a estat d’equilibri corporal i emocional, d’educació i realització personal, del valor de l’esforç i l’ètica del deure, de l’amor i el suport del «altre», del paper de la joventut i dels quals estan en «la segona vida».

 


Paloma Sánchez-Garnica, Últimos días en Berlín. El llibre, ficció històrica, està narrat en tercera persona i arrenca al Berlín de gener de l’any 1933 per a presentar-nos a Yuri Santacruz, un home nascut a Sant Petersburg de pare espanyol i mare russa que deixa enrere el seu país de naixement davant l’ascens comunista bolxevic per a arribar a una Alemanya amb l’arribada al poder del nacionalsocialisme d’Adolf Hitler. La narració és fluida, amb molts personatges i diàlegs d’interès; dins un llibre ben documentat.

 

María Martinón-Torres. Homo imperfectus. ¿Por qué seguimos enfermando a pesar de la evolución? Després de tenir la presència de María Martinón-Torres a l’Ateneu en una de les nostres conferències dins del cicle “L’Ateneu va de ciència”, havíem de recomanar el seu llibre. Sota onze grans temes, on l’autora reflexiona sobre el nostre passat i present com a espècie a través de les malalties i imperfeccions que l’evolució ens ha deixat. I ens explica els motius des de la visió mèdica i de la paleoantropologia d’una manera científica i al mateix temps amena. No hi ha cap raó per no seguir aprenent durant l’estiu.

 

 

Esperem que aquest estiu estigui ple de llibres!