La cultura no s’atura #8

Que vivim en un món global no és cap descobriment però des de quin moment es posa en marxa aquest procés de globalització. Thomas L. Friedman, escriptor, expert en temes com afers exteriors, comerç mundial i globalització, representa el procés en tres onades, on la primera s’inicia amb el descobriment d’Amèrica i arribaria fins al moment més rellevant del colonialisme; un cop de rosca més a la globalització vindria conformat per la industrialització. Segona onada. El món es fa petit i emergeix la indústria, les empreses es fan fortes globalitzant mercats i mà d’obra. La tercera onada vindria determinada per l’empoderament de la persona: el món s’ha fet petit, l’empresa s’ha reduït i ha quedat l’individu. L’individu i la tecnologia: ordinadors, mòbils, connectivitat excel·lent que permet videoconferències amb múltiples entrades. Vivim connectats però sols. Podem accedir als altres però també som accessibles dins d’aquesta barreja on ho tenim tot i no tenim res. 

Avui proposarem un joc que ens entretindrà el temps d’espera.

Des que el món és món i la realitat la que és no hem deixat de planificar i crear futurs, possibles i probables o impossibles i per tant utòpics. Són projeccions que s’allunyen del món real per crear-ne un d’ideal (el Shangri-la dels poetes, o el Yucali dels músics).  Per oposició a la utopia vindrà la distopia. En aquest cas serà una projecció que, partint d’un fet històric verídic, genera una inflexió perversa i totalment contrària al que ha succeït, a partir de la qual podríem entrar en un món paral·lel i no real però que podria haver existit. Posem per cas que hagués passat si el 1945 la guerra, fet real, s’hagués guanyat pel bàndol de Hitler, fet no real. Exemples de literatura distòpica: Un mundo feliz, d’A. Huxley, 1984 de G. Orwell o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.

Parlarem d’ucronia. Si la utopia representa una certa idealització “feliç”, la distopia rebrega aquesta idealització convertint-la en un mal somni. La ucronia és un repensar alternatiu de la realitat viscuda: que hagués succeït si, posem per cas, la pandèmia hagués tingut lloc fa 25 anys: el 1995. Pensem en com haguéssim viscut el confinament.

Escollir 1995 té una raó de ser i és que és l’any en què internet comença a tenir una certa funcionalitat en aquest país, això sí amb connexió pèssima i continguts escasos.  Cinc canals de televisió: TVE, TV2, Antena 3, Telecinco i Canal +. Igual que ara!

Com haguèssim reaccionat sense aquest recurs ara tant gastat: ni abundància de canals de Tv ni internet. I mòbils?, ni parlar-ne. Una línia fixa a cada casa. Suportaríem l’Un, dos tres, responda otra vez, després de més de 40 dies a casa?

Què recordeu d’aquella data? F. González era president de govern, va caure a finals de 1995; Seamus Heaney va ser premi Nobel de Literatura; premis Nobel de química en van ser el neerlandès Paul J. Crutzen i el mexicà Mario Molina, estudiosos del forat a la capa d’ozó (ja preocupava en aquells moments). La lliga la va guanyar el Madrid; i el llibre més venut per Sant Jordi va ser Ensayo sobre la ceguera de Saramago. Fem memòria? Arturo Bagur era batlle de Maó i Cristòfol Triay Humbert president del CIMe… recordem? Pensem idò què haguéssim fet i comportat en un confinament tan llarg.

I per Sant Jordi ell li compra una rosa,

Dijous serà Sant Jordi, dia del llibre, què farem en confinament. Ni llibre, ni rosa, ni serà st. Jordi. Bé, nominalment si, pels puristes segueix essent el dia de sant Jordi, a pesar que sigui un simple nom sense substància (en filosofia un universal, una abstracció perquè no fa referència a un ésser concret) igual que el nom de la rosa ens ha de remetre a la rosa, flor, i no a les Roses, nom. En qualsevol cas és el dia del llibre i si no el podem anar a cercar, el buscarem a casa. Un gran home de lletres va dir que ell era partidari de poques lectures i moltes relectures. Bon moment per aprofitar, repassar i rellegir.

 

 

I per Sant Jordi ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
mai no ha oblidat aquesta data… (Serrat)

Va per vosaltres, roses, jordis, socis de l’Ateneu amants dels llibres i lectures, que tingueu una bona diada.

 

Propostes des de l’Aula de Música: l’Aula música de l’Ateneu va actualitzant les seves propostes posant a la vostra disposició el seu blog on periòdicament allotja idees i activitats. Ho trobareu a el raconet de música. Cliqueu a sobre del blauet. 

Proposta de l’Aula de Dibuix: Propostes per aquest cap de setmana que ens adrecen des de l’Aula de Dibuix de l’Ateneu i que trobareu clicant aquí: Pàgina web de l’Ateneu de Maó.  

Proposta del curs de Cultura i Art: Martí Carbonell, professor i coordinador del curs ens proposa aquesta setmana assistir en directe i per streaming a la conferència que porta per títol “Vigència Menorquina en l’Algèria actual” que pertany al cicle Tan a prop, tant enfora: l’intens lligam històric entre Menorca i Algèria. Per veure’n més informació per poder-hi accedir cliqueu Conferència en streaming a càrrec de Martí Carbonell Salom.

Literatura: Proposem el podcast Historias Perdidas, inspirat en l’escriptor i periodista León Krauze. Tracta d’històries perdudes de les civilitzacions, una mena de renovació de la cultura oral, transmissió de tradicions que passen de generació en generació. Històries contades a mitjanit, quan la imaginació esdevé l’arma més poderosa: l’Atlàntida, la tomba de Tutankamón, l’habitació Amber del Palau de St. Petersburg, el mite de Dràcula… Cliqueu Historias Perdidas.

Museus: Normalment visitem i recomanem visitar museus però, i com és la part no vista d’aquests museus? Proposarem el Prado. Al museu hi ha exposades 1800 obres, però els seus magatzems contenen prop de 3000 peces més. Són obres que no tenen cabuda a les plantes visitables o que estan a l’espera de ser remeses en préstec a altres museus. Es tracta d’un depòsit en moviment constant. cliqueu, Museu del Prado, actualidad.

Lectura: L’editorial Males Herbes, publica a la seva web, i mentre duri el confinament, relats inèdits dels autors de la seva casa. Hi ha comtes de Ramon Mas, d’Elisenda Solsona, de Ferran Garcia… podeu entrar-hi clicant editorial Males Herbes.

 

Música: Aquells que teniu subscripció a My Opera player, recordar que durant el confinament és d’accés gratuït. Únicament cal donar-se d’alta amb el codi que ells mateixos faciliten per garantir l’accès de franc. Si accediu a la pestanya del Teatre Liceu, teniu una bona selecció: Macbeth, Un ballo in maschera, Roméo et Juliette, L’italiana in Algeri, La Gioconda, I Capuleti e i Montecchi… cliqueu myoperaplayer.

Teatre: Que fan els artistes durant el confinament. A Teatro a Teatro ens expliquen quina és la situació d’aquest segment cultural, el dels actors i músics, que vist paralitzada la seva activitat i, conseqüentment, el seu modus vivendi, podeu clicar a Teatro a Teatro, i sentireu de primera mà com passen els actors el teatre en confinament.

Cinema: Escoltarem cinema: Todopoderosos. Els seus creadors i conductors són el locutor Arturo González-Campos, el director de cinema Rodrigo Cortés, l’escriptor Juan Gómez-Jurado i el còmic Javier Cansado. Es tracta d’un podcast gravat en directe i centrat bàsicament en el cinema. S’analitzen de forma detallada i amb humor els mestres del cinema: Orson Welles, David Lynch, Luis Buñuel, Billy Wilder o el mateix Martin Scorsese. Afegir que les sessions en directe són obertes al públic, el sentirem, i que les entrades per assistir-hi estan esgotades en mossos d’antelació. Cliqueu Todopoderosos.

 

Viatges: Que una de les conseqüències de la paralització de l’activitat de l’home és la recuperació dels espais naturals, és un fet i Amèrica del nord no és una excepció. Per exposar-ho el Servei de Parcs Nacional Nord-Americà ha posat en marxa una iniciativa que ens permet de visitar virtualment cinc meravelles naturals repartides arran del país: Els fiords de Kenai a Alaska, els volcans de Hawaii, les cavernes de Carlsbad a Nuevo Mèxico, el canó de Bryce a Utah i Tortugas Secas a Florida. Les podeu veure clicant a Institut Cultural del cercador de Mountain View.

Escacs: A qui els hi agrada poder jugar però no tenen sempre a disposició company per a compartir la partida podeu fer pràctiques, a qualsevol nivell, des de principiant a Gran Mestre a, cliqueu, chess.com.

Pels amants de les ciències: Proposem avui un podcast de ciències. El seu nom és Catástrofe Ultravioleta. Compta amb el suport de la càtedra de cultura científica de la Universitat del País Basc i de la Fundació Euskampus. Els seus components, enamorats de la música i la ràdio tenen la capacitat de ser capaços d’explicar qüestions complexes per fer-les intel·ligibles. De temàtica diversa, poden parlar de volcans i terratrèmols, d’asteroides i de canvi climàtic, però tot explicat amb rigor no exempt d’humor, ficció i música. Cliqueu Catástrofe Ultravioleta Podium Podcast

 

Social: La Fundació Tàpies ha posat en marxa una proposta educativa i d’entreteniment pels més petits una iniciativa per convertir casa nostra en un museu. Cliqueu ponte las gafas de Tàpies.

 

Seguim recordant que RTVE i Educació segueixen classificant materials d’editorials, youtubers o d’altres plataformes educatives online que han cedit continguts que s’han incorporat al programa “Aprendemos en casa”, la part educativa de la televisió pública que el Ministeri d’Educació, Formació Professional i RTVE han posat en marxa per compensar la falta de classes presencials. Es pot seguir clicant Aprendemos en casa. En aquest enllaç hi podeu trobar tota la programació feta, setmana a setmana, amb tots els enllaços corresponents fins dia 26 d’abril.

 

 

 

Sísif

Resistència. L’estat d’alarma i el confinament que el segueix ha fet que els estudiosos del mercat estudien quins i com són els ànims de la gent, i el millor baròmetre és la valoració respecte dels nostres interessos: què mirem a internet, quines sèries o quins canals de televisió, quina premsa és l’escollida i quines noticies llegim. Tot és valorable i en la mesura en què ho és s’han definit 7 fases emocionals del confinament. Sembla que a Espanya estaríem just a la meitat. La fase de RESISTÈNCIA s’explica perquè amb les setmanes de confinament augmenta la tensió entre les restriccions de moviment i les limitacions a la vida social, qüestions que afecten en l’estat d’ànim i en les relacions personals. Aquest estat es veu agreujat davant la incertesa en la durada dels temps de confinament.

 

 

 

Basic: #quedatacasa perquè #joemquedoacasa