Presonalitats relacionades amb l’Ateneu de Maó

Don Enrique Alabern Sáez (m. 1926)

Don Enrique Alabern Sáez Aquest home, providencialment vingut a Menorca a començaments del segle va ser un dels millors col·laboradors i un dels més entusiastes capdavanters de l’Ateneu de Maó.

El doctor Enric Alabern i Sáez presentava una doble personalitat. Per una banda, era funcionari del Cos Pericial de Duanes, i, per l’altra, era metge. Era un metge molt culte, d’unes qualitats humanes excepcionals, generós de la seva ciència i de la seva feina, com a Maó ho va demostrar, i que posseïa dues especialitats, la d’oftalmòleg i la de puericultor i maternòleg, que és la que li va donar la més gran anomenada. com a conseqüència del gran bé que va fer treballant dins aquest camp.

A Catalunya va fundar i dirigir l’Extensió Universitària. Just establert a Maó, i vist el panorama social i cultural que, aleshores, la nostra ciutat presentava, sentís el doctor Alabern tres necessitats: la de veure establerta aquí l’Extensió Universitària, la de que Maó tingués també un Ateneu i la de crear una institució de puericultura i maternologia, com era la Gota de Llet.

El doctor Alabern marxà de Menorca l’any 1913, i l’Ajuntament de la ciutat el distingí amb el nomenament de Fill Adoptiu de la mateixa.

Pere Ballester i Pons (1856-1946)

Pere Ballester i Pons

Neix a Maó l’any 1856. Advocat de professió. Promotor de l’Ateneu de Maó. Un cop constituïda aquesta nova societat va ser nomenat secretari de la Junta Directiva. També va ser bibliotecari de l’Ateneu, així com president de la Secció de Ciències Morals i Polítiques fins la guerra civil.

Autor de molts articles a la “Revista de Menorca” i d’obres tant importants com la coneguda De re Cibaria. Utilitzà en moltes ocasions la llengua vernacle.

Mor l’any 1946.

Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)

Pasqual Calbó i Caldés

Neix a Maó l’any 1752. Assiteix a l’escola del pintor italià Chiesa, que li recomana marxar a Itàlia per completar la seva formació artística.

Estudia a Venècia i a Roma i la fama adquirida el porta a Viena, on és anomenat primer delineador de la Imperial Galeria.

D’esperit malenconiós i turmentat fuig dels honors de la cort, i es refugia a Menorca per pintar i dedicar-se a la docència. Encara viatja al Carib, on l’obra que hi pinta assoleix aspectes vanguardistes.

El seu treball destaca en el conjunt de les arts menorquines. Mor a Maó l’any 1817.

Retrat de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó. Autor: Francesc Hernández Sanz

Francesc Cardona i Orfila (1833-1892)

Francesc Cardona i Orfila

Francesc Cardona i Orfila neix a Maó, el 19 de novembre de 1833. Estudia a Barcelona i a València, on es gradua en Teologia i Cànons. La seva vida com a sacerdot és exemplar però destaca sobretot com a científic. Naturalista. Reuní importants col·leccions de mol·luscs, artròpodes i coleòpters. Destacà com entomòlec i estudià l’aclimatació dels cucs de seda. Refusà càrrecs importants per no haver d’abandonar Menorca i les seves investigacions.

Mor a Maó el gener de 1892. Nomenat menorquí il·lustre per l’Ajuntament de Maó (21/1/1892)

Joan Hernández Mora (1902-1984)

Joan Hernández Mora

Nascut a Maó, l’any 1902, en el si d’una família molt arrelada a la història i l’art de Menorca, hereta l’interès per tot el que fa referència a l’illa.

Llicenciat en Història i en Dret, es dedica a la docència durant més de cinquanta anys, si bé la combina amb una intensa activitat cultural: ateneista, periodista, investigador…

A més, desenvolupa una gran tasca menorquinista i d’assessorament a estudiants i investigadors.

Abans de morir a Madrid, l’octubre de 1984, havia fet donació a la ciutat de Maó de la seva col·lecció patrimonial.

Retrat de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó. Autor: F. Sans Huguet

Francesc Hernández Sanz (1863-1949)

Francesc Hernández Sanz

Neix a Maó l’any 1863. Home polifacètic, destaca com a historiador, arxiver, arqueòleg i com a conservador i protector del patrimoni menorquí.

És també un excel·lent dibuixant; realitza una gran labor com a docent i com a investigador.

Participa i promou empreses socials i culturals, i assumeix la labor consular dels Països Baixos a Balears.

Per la immensa obra que realitza, és nomenat membre de la Real Acadèmia d’Història i de la de Belles Arts, a més de ser distingit amb nombrosos guardons i distincions. Mor a Maó l’any 1949.

Retrat de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó. Autor: Miguel Alejandre Monjo

Pedro Mir i Mir (1867-1922)

Pedro Mir i Mir

Neix a Maó l’any 1867. Terratinent. Participà decisivament en projectes com l’Extensió Universitària i la constitució de l’Ateneu, figurant com un dels seus fundadors i formant part des del seu inici de la junta directiva com a vicepresident.

La seva passió són els llibres i l’agricultura. Dins l’Ateneu crea la Cámara y Sindicato Agrícolas de Menorca.

Col·labora amb la “Revista de Menorca” amb nombrosos articles destacant el tema d’agronomia.

Mor a Maó l’any 1922.

Francisco Hernández Monjo (1862-1937)

Francisco Hernandez Monjo (Menorca, 1862-1937)

Va néixer a Maó el 22 d’abril de 1862.

EL seu pare i el seu avi eren orfebres. Destacà en dues activitats artístiques molt diverses: la pintura i la música.

Pel que fa a la pintura, va ser un marinista apreciat, essent considerat com el més representtiu dels pintors menorquins vuitcentistes. Per encàrrec, realitzà una col·lecció d’aquarel·les de vaixells de guerra que es van publicar en àlbum el 1898. A la col·lecció de l’Ateneu de Maó es conserva un llenç a l’oli, de gran format: dos vapors creuant-se en plena travesa.

En les seves estades a Mallorca , i mantigué amistad amb Anglada i Cittadini.

Mor a Barcelona, on residia des de jove, el 7 de desembre de 1937.

José Pérez de Acevedo (1861-1917)

José Pérez de Acevedo

Neix a Cuba l’any 1861 quan encara era espanyola. Quan Cuba s’independitza torna a Espanya. Fou Catedràtic de Psicologia, Lògica i Ètica i Dret del Instituto General y Técnico, de Maó.

Jugà un paper molt important en la creació de l’Extensió Universitària i en la formació de l’Ateneu. Enamorat dels llibres i convençut de la importància que una biblioteca té per establir un clima cultural, va servir a l’Ateneu com a bibliotecari.

Persona compromesa socialment va col·laborar en la fundació del Dispensario Antituberculoso, d’un Ateneo Popular, de la Gota de Leche, de Guarderias de Párvulos, en l’empresa educativa del Ateneo Popular de Villacarlos.

Mor l’any 1917.

Rafael Prieto i Caules (1834-1913)

Rafael Prieto i Caules

Rafael Prieto i Caules va neix a Maó l’any 1834. Estudia a Madrid, on es gradua en administració Pública i Dret Civil a la Universitat Central.

Exerceix d’advocat en aquella ciutat i, al mateix temps, és secretari de l’Ateneu madrileny.

L’any 1865 torna a Maó i participa activament en la vida política local: regidor i tinent d’alcalde del consistori maonès, també és elegit diputat provincial en vàries legislatures, i realitza una fructífera labor per a l’illa.

Nomenat director general de Duanes, promou una gran tasca nacional i internacional, per la qual és guardonat. Mor a Madrid l’any 1913.

Col·lecció Hernández Mora. Autor: Macipe

Joan J. Rodríguez Femenías (1839-1905)

Joan J. Rodríguez Femenías

Va néixer a Maó, l’any 1839. De formació autodidàctica, es dedica des de molt jove a herboritzar: recopila un herbari de més de 4.000 espècies europees i una col·lecció d’algues de 6.248 exemplars. Aconsegueix notables descobriments que li donen renom, com a científic, a escala mundial; fruit de les investigacions, escriu diversos opuscles.

Afiliat al Partit Republicà, és alcalde de Maó de 1883 a 1885. Impulsa diferents projectes culturals i és soci fundador de l’RSE de Historia Natural i membre de la Societé Botanique de France. Mor a França, on estiueja, el dia 8 d’agost de 1905.

Màrius Verdaguer Travesi (1885-1963)

Màrius Verdaguer Travesi

Neix a Maó l’any 1885. Per les dues branques familiars rebrà influències literàries, en estar emparentat amb mossèn Jacint Verdaguer i amb el doctor Guàrdia.

Passa la joventut a terres de Castella i estudia Dret a Barcelona, on fixa la seva residència i realitza la seva vida professional. Escriu novel·la, poesia i assaig, col·labora en la premsa i tradueix els autors clàssics. Sempre manté els vincles amb Menorca, que li inspira novel·les de tant èxit com a Pedres i vent.

Mor a Barcelona el 1963. Un any abans, havia vist incorporar el seu retrat a la Galeria municipal.

Retrat de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó. Autor: González Carbonell.

Antonio Victory Taltavull (1861-1931)

Antonio Victory Taltavull

Neix a Maó l’any 1861. Militar de carrera. Col·laborador de l’Extensió Universitària i va ser, durant 25 anys, el primer president de l’Ateneu. Fou batle de Maó.

Va ser col·laborador de la “Revista de Menorca” amb temes militars i biografies; també amb qüestions relacionades amb ordenació del territori.

Mor l’any 1931.

Joan Vives Llull (1901-1982)

Joan Vives Llull

L’ideal pictòric de J. Vives Llull era l’exaltació de la naturalesa mitjançant un procés intel·lectual, tant quan pintava la llum dels llocs menorquins, com quan la seva paleta es tornava més angladiana per captar la peculiar atmosfera de L’Horta de Pollença. Y sempre feia servir una paleta generosa i optimista.

La seva relació amb l’Ateneu i la seva preocupació pel món cultural de l’Illa el porten a designar-lo President de la Secció d’Arts Plàstiques de l’entitat.

 

Conferenciants de l’Ateneu de Maó

Antonio Alvar Ezquerra

Pensamiento y cultura clásicas

Saragossa, 1954. Filòleg, traductor, investigador i Catedràtic de Filologia Llatina a la Universitat d’Alcalà. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid i doctorat en Filosofia Clàssica per la mateixa universitat. Com a investigador va fer estància a la Universitat Estatal de Nova York, on va gaudir de la beca Fulbright. També va estar a la Universitat Catòlica de Lovaina i a la Sorbona ambdues estances amb beca FPI. 

Com a docent va exercir a la Universitat Complutense però poc després es va incorporar a la Universitat d’Alcalà on ara és catedràtic i imparteix classes de llatí en diversos graus. 

Com a investigador a portar a terme diversos treballs sobre la poesia i el teatre llatí. També forma part del grup d’investigació Humanismo Complutense. 

També ha ocupat altres càrrecs com a Vicerrector de la Univeresitat d’Alcalà i President de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics. És autor de diverses obres entre les que destaquen: La vida a escena: ayer y hoy del teatro clássico, De Cátulo a Ausonio: lecturas y lecciones de poesía latina, El español en Venezuela: estudios, mapas, textos, entre altres. 

A l’Ateneu de Maó ha presentat diverses conferències la majoria d’elles dins el Curs de Pensament i Cultura Clàssica. El 11 de febrer de 2017 va presentar la conferència titulada Roma de barro, Roma de marmol y oro: la construction de la capital del mundo” i el 17 de març de 2018 va presentar el El destierro de Ovidio. Realidad o ficcion. 

 

Camilo José Cela

Camilo José Cela Conde: Un hijo modelo | Círculo de Opinión

Nascut a Madrid l’any 1946 és fill del Premi Nobel de Literatura Camilo José Cela Trulock i Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Anomenat II Marquès de Iria Flavia és un reconegut investigador, escriptor i catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de les Illes Balears. Professor i investigador a la mateixa universitat, ha estat també degà de la Facultat de Filosofia i Lletres. Ha rebut nombrosos premis com el Miquel dels Sants Oliver el 1975 i compta amb una profusa obra literària i de col·laboració en premsa. Forma part del grup d’investigació “Evolució i Cognició Humana” a la UIB. 

Cela Conde ha inaugurat diversos cursos acadèmics de l’Ateneu de Maó. El 10 de desembre del mateix any va fer una dissertació titulada “En el principio era Darwin” i el 25 de maig de 1984 llegia “El Mediterráneo como cuna de nuestra civilización”. El 17 de febrer de 1995 Cela Conde conferencià sobre “El oficio de escritor. Algunas palabras de lo que no se puede decir con palabras” i el 20 de març de 1998 parlà sobre “El genoma humano”. Finalment el 19 d’octubre de 2012 obrí de nou el curs acadèmic 2012/2013  amb la conferència “El ser humano creó el arte ¿o fué al revés?” .

Margarita Salas Falgueras

Entrevista a Margarita Salas Falgueras

Nascuda a Caneiru (Astúries) l’any 1935 i traspassada a Madrid el 2019, fou una bioquímica Doctora en Ciències Químiques i Catedràtica de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat Autònoma de Madrid. Professora d’investigació del CSIC i membre de l’Organització Europea de Biologia Molecular, fou també membre de la Reial Acadèmia Espanyola i presidenta de la Fundació Carmen y Severo Ochoa. Va publicar més de dos-cents treballs científics i rebé nombrosos reconeixements al llarg de la seva dilatada experiència

A l’Ateneu conferencià el 21 de març de 2002 sobre “Los virus como sistema modelo en biologia molecular” i obrí el curs acadèmic 2013/2014 l’11 d’octubre de 2013 amb la conferència “La biomedicina del siglo XXI”. 

Federico Mayor Zaragoza

Fundación Cultura de Paz

Barcelona, 1934, és Doctor en Farmàcia per la Universitat de Complutense de Madrid i Catedràtic de Bioquímica de la Universitat de Granada. Fou Vicepresident del CSIC, Director General de la UNESCO entre els anys 1987 i 1999 i President de la Fundació Cultura de Paz. És també President de l’Acadèmica de la Llatinitat. Ha ostentat diversos càrrecs polítics al llarg de la seva vida com Ministre d’Educació i Ciència (1981-1982) i diputat del Parlament Europeu (1987)

Barcelona, 1956, és Catedràtic de Salut Pública a la Universitat Miguel Hernández d’Alacant i President de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària. És Doctor en Medicina i Cirurgia per les Universitats de Barcelona i Sevilla, Diplomat en Sanitat i en Epidemiologia i Estadística, metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Ha publicat més de cent cinquanta treballs d’investigació i ha publicat diversos llibres sobre epidemiologia i salut pública.

Ildefonso Hernández Aguado

Ildefonso Hernández-Aguado

Ha realitzat diverses conferència a l’Ateneu de Maó, la primera de les quals va versar sobre “Aspectos políticos y sociales en la enfermedad” el 16 de juny de 2004. El 10 de gener de 2014 llegí “Las influencias indebidas en la política de la salud: la visión desde el interior”. El 14 de novembre de 2014 inaugurà el curs acadèmic 2014/2015 amb la conferència “Reflexiones sobre la crisis de la enfermedad causada por el virus del Ebola” i el 20 de març de 2015 “Etica y Educación” dins el cicle de conferències 150 aniversari de l’Institut Joan Ramis i Ramis

La nostra entitat ha estat feu de dues conferències seves, la primera el 16 d’abril de 1990 titulada “El papel de la UNESCO en la última dècada del siglo XX” i la segona per inaugurar el curs acadèmic 2015/2016 el 9 d’octubre de 2015 amb “Papel crucial de la educación superior en la nueva era”.

Heribert Barrera

Heribert Barrera – Parlament de Catalunya

Barcelona, 1917-2011. Científic i polític. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat Barcelona. Durant el Guerra Civil Espanyola va lluitar al bàndol republicà i el 1939 es va exiliar a França. Allà es va llicenciar en Física i Matemàtiques a la Universitat de Montpellier i es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat de la Sorbona. Va ser enginyer químic de l’Institut Químic de Montpellier. També va ser investigador agregat del Centre National de la Recherche Scientifique i becat postdoctoral a la Universitat de New Hampshire. A més, va arribar a ser catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1952 va tornar a Catalunya i va entrar dins Esquerra Republicana de Catalunya i  el 1976 va ser escollit secretari general. Com a polític, entre 1977 i 1980 fou diputat de Congrés i aquest mateix darrer any fou escollit diputat del Parlament de Catalunya. Entre el 1991 i 1994 va ser diputat del Parlament Europeu. El 2000 va rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. També fou president de l’Ateneu Barcelonès. 

Com a científic va ser autor de nombroses publicacions en revistes científiques i va obtenir el Premi Prat de la Riba de l’ Institut d’Estudis Catalans. A més, fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans. 

A l’Ateneu ha presentat diverses comunicacions. El 30 de març de 1990 presentà Natura i cultura a la fi del mil·lenni i el 22 de maig de 1994 L’Europa de les nacions. 

Iñaki Gabilondo Pujol

Iñaki Gabilondo – Hijos de Andalucía

 

 Nascut a Sant Sebastià (Euskadi) l’any 1942, es va Llicenciar en Periodisme a la Universitat de Navarra. S’ha dedicat durant tota la seva vida al periodisme, essent un dels professionals del sector més ben valorats i escoltats d’Espanya. Ha passat per les principals cadenes i televisions estatals. S’inicià a la COPE i ben prest també a la SER on hi ha treballat bona part de la seva vida. El seu programa “Hoy por hoy” ha tingut sempre un gran èxit, essent el més escoltat de la història de la ràdio espanyola. També ha treballat a televisió, concretament a TVE i ha publicat el llibre Testigo de la Historia, un compendi de les seves entrevistes més interessants. Ha rebut també nombrosos premis periodístics. 

 

L’Ateneu de Maó ha escoltat tres conferències seves, la primera l’11 d’agost de 1993 sobre la “Situación econòmica y política actual”. El 26 de maig de 2001 tornà per participar en una taula rodona sobre el dret a la informació i a l’honor i el 13 d’octubre de 2017 encetà el curs acadèmic 2017/2018 amb la conferència “Tiempo de estupor”. 

 

Manuel J. Borja-Villel

España Archives | Página 4 de 10 | Artishock Revista

Nascut a Borriana (País Valencià) l’any 1957, és Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València i Doctor en Filosofia per la Universitat de la Ciutat de Nova York. Ha estat director de la Fundació Tàpies de Barcelona i del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Des de 2007 és el director del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Ha dirigit també la 52ena Biennal de Venècia i el Comitè Internacional per Museus i Col·leccions d’Art Modern. És també membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i representant del Patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

El 19 d’octubre de 2018 Borja-Villel inaugurà el curs acadèmic de l’Ateneu 2018/2019 amb la conferència “Arte, turismo y melancolia”.

Marina Garcés Mascareñas

PDF) La estandarización de la escritura (Athenea, UAB 13-2013) | Marina Garcés - Academia.edu

Barcelona, 1973, és una filòsofa i assagista Llicenciada i Doctorada en Filosofia per la Universitat de Barcelona. És professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya i ha estat professora titular de la Universitat de Saragossa, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i de la Universitat de Girona. El seu pensament filosòfic l’han duita a ser un referent en el món acadèmic actual. Ha realitzat nombroses publicacions i rebut diferents premis. 

A l’Ateneu la Doctora Garcés participà en les jornades titulades “Aprendre a escoltar, aprendre a filosofar. Filosofia fora de Classe. Jornades filosòfiques” que es van dur a terme l’any 2015. En aquestes jornades parlà sobre “Pensar és comprometre’s” (1 d’octubre),  “Filosofia inacabada” (15 d’octubre) i “Filosofia i comunicació” (16 d’octubre). Finalment l’11 d’octubre de 2019 inaugurà el curs acadèmic 2019/2020 amb la conferència “L’experiència dels límits”.

Eduald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell (@eudaldcarbonell) | Twitter

Ribes de Freser (Catalunya), 1953. Arqueòleg Doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie i Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. És Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta mateixa universitat i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Ha dirigit nombroses investigacions arqueològiques i paleontològiques al llarg de la seva dilatada carrera de les que en destaca la seva codirecció al jaciment d’Atapuerca.

 

Carbonell inaugurà el curs 2016/2017 a l’Ateneu de Maó amb la seva conferència “La conca arqueològica d’Atapuerca-Burgos” el 21 d’oactubre de 2016.

Alfredo Tamayo Ayestaran

Alfredo Tamayo Ayestarán, el teólogo de las víctimas de ETA | España | EL PAÍS

Sant Sebastià (Euskadi), 1921 – Azpeitia (Euskadi), 2014 . Teòleg i sacerdot jesuïta, Doctor en Filosofia i Teologia i professor de la Universitat de Sant Sebastià i de la Universitat de Deusto. Fundador i director de l’Escola de Teologia dels Estudis Universitaris i Tècnics de Guipúscoa. Gran pensador i escriptor de teories filosòfiques i teològiques, ha deixat una llarga llista de publicacions i articles.

A l’Ateneu de Maó Tamayo participà en diferents conferències i cicles. El 7 de juny de 1984 ens parlà sobre “Euskadi, presente y futuro” i tres anys després, el 19 de juny de 1987 llegí una conferència sobre “Unamuno, el hombre a qui le dolía Dios”. Dins la seva faceta pacificadora, el 7 de febrer de 1992 parlà sobre “La paz en El Salvador: un no al optimismo, un si a la esperanza” i el 25 d’octubre de 1996 dins el cicle Perspectiva de la Filosofia contemporanea “Ernst Bloch; un personaje para tiempos de desencanto”.

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas - Wikipedia, la enciclopedia libre

Cervelló (Catalunya), 1899 – Barcelona, 1988 . Polític català amb una dilatada experiència. Doctor Honoris Causa per la Universitat de Toulouse, fou diputat durant la II República i Conseller de la Generalitat de Catalunya. El 1938 es convertí en el Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya i entre 1954 i 1977 President de la Generalitat de Catalunya a l’exili. Entre aquesta data i 1980 fou també el President provisional de la Generalitat. 

L’expresident inaugurà el curs acadèmic de l’Ateneu de Maó 1981/1982 amb la conferència “Les meves inquietuds i les meves esperances davant el futur d’Espanya” el 9 d’octubre de 1981.

Manuel Tuñon de Lara

N_20150909_tuñondelara - UPV/EHU

Neix a Madrid l’any 1915 i mor a Leioa (Euskadi) el 1997. Fou un reconegut historiador espanyol especialitzar en la revisió de la historiografia franquista i el moviment obrer. Llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid integrat dins els moviments juvenils comunistes fou internat en un camp de concentració acabada la Guerra Civil Espanyola. A l’exili fou professor i Catedràtic d’Història i Literatura Espanyola a la Universitat de Pau (França). De retorn a Espanya exercí de professor a la Universitat de les Illes Balears el qual li concedí el Doctorat Honoris Causa. També exercí la docència a la Universitat del País Basc

El 24 d’octubre de 1986 vingué a l’Ateneu a llegir la conferència “España en el cincuentenario de la Guerra Civil” com a obertura del curs acadèmic 1986/1987.

Manuel Vázquez Montalbán

Vázquez Montalbán, Manuel - Escritores.org - Recursos para escritoresNeix a Barcelona l’any 1939 i mor a Bangkok (Tailàndia) el 2003. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i també en Periodisme. Fou Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i un reconegut poeta, novel·lista, assagista i guionista. També en destaca la seva faceta política dins el Partit Socialista Unificat de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds. El seu activisme polític el portà a la presó tres anys

L’Ateneu ha tingut l’honor de rebre en dues ocasions a Vázquez Montalban, la primera el 17 de desembre de 1983 dins el cicle “La Transició política a Espanya” amb la conferència “La transición desde la izquierda”. En segon lloc, el 9 de novembre de 1988 participà en un altre cicle “La novela española contemporánea” amb el text “Novela blanca y novela negra”

Josep Vilarasu Salat

Josep Vilarasau Salat en EL PAÍS

Barcelona, 1931. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona i Postgrau a la Universitat de Manchester es Doctorà en Enginyeria Industrial. Va ser professor d’Economia a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Madrid i Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Indiana. Va ser Director de la Companyia Telefònica Nacional d’Espanya, Director General del Tresor i Pressupostos i Director General de Política Financera del Ministeri d’Hisenda. També fou anomenat Director General de CAMPSA i Primer Executiu i Director General de l’entitat bancària “La Caixa” entre 1976 i 2003.

L’11 de febrer de 1994 Vilarasau llegí la conferència titulada “Sistema financer i situació econòmica” a la nostra entitat.

Fernando Moran López

Muere el exministro de Asuntos Exteriores Fernando Morán - Republica.comAvilés (Astúries), 1926 – Madrid, 2020. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques per la Universitat de Madrid amplià els seus estudis a França i Regne Unit fins ingressà a l’Escola Diplomàtica. Com a diplomàtic tingué diversos càrrecs a Bons Aires, Lisboa i Londres, també dins el Ministeri d’Afers Exteriors i fou quatre vegades membre de la Delegació espanyola a l’ONU. Com a polític, englobà les files del PSOE. Fou escollit Senador i Diputat del Congrés i del Parlament Europeu en diferents ocasions, així com Regidor a l’Ajuntament de Madrid. Entre 1982 i 1985 fou Ministre d’Afers Exteriors d’Espanya. A part de la seva vessant diplomàtica i política, va ser un destacat escriptor.

A l’Ateneu presentà una conferència el 12 de novembre de 1992 titulada “Defensa i seguretat comú” dins el cicle “El tractat de Maastricht i el futur de la CEE.

Cristina Narbona Ruiz

Cristina Narbona - Wikipedia, la enciclopedia libreMadrid, 1951. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Luiss Guido Carli de Roma. Profesora de Economia Internacional a la Universitat de Sevilla (1975-1985). Com a política engloba les files del PSOE. Fou escollida diputada del Congrés. Ha exercit altres càrrecs com Consellera del Consell de Seguretat Nuclear,  Directora General de Vivenda, Secretaria d’Estat de Medi Ambient i Vivenda. Entre el 2004 i 2008 fou Ministra de Medi Ambient. Actualment, és Senadora, Vicepresidenta Primera del Senat i Presidenta del PSOE. 

A l’Ateneu presentà una conferència el 4 de novembre de 2016 titulada “La transición ecológica de l’economia” i el 5 del mateix mes participà en un debat sobre el canvi climàtic, ambdues xerrades dins el cicle “L’energia i el canvi climàtic”. 

Fernando Ónega López

Fernando Onega López

Lugo (Galícia), 1947. Periodista i presentador de televisió. Va ser director de premsa de la Presidència del Govern d’Adolfo Suárez. Com a periodista fou sotsdirector de la publicació falangista Arriba. Actualment és columnista de La Vanguardia i La Voz de Galicia i President del diari 65ymas.com. Com a locutor de ràdio va ingressar a la Cadena SER l’any 1979 on participava al programa Hora 25. El 1981 fou nombrat Director General de la Cadena SER. Més endavant va exercir el mateix càrrec a la COPE. Entre 1992 i 1993 fou director de Onda Cero. Actualment col.labora en el programa Más de Uno de la mateixa ràdio. En els anys 80 va començar la seva carrera televisiva a TVE i el 1993 va començar a colaborar en els serveis informatius de Telecinco. Actualment dirigeix la secció Saber mirar a la La mañana de La 1.

A l’Ateneu presenta una conferència el 18 de desembre de 1992 titulada “Confesiones periodísticas de un director general. 

Xavier Pastor García

Xavier Pastor (@xavierpastor_IB) | Twitter

Biòleg i Oceanògraf. Director de Oceana i exdirector de Greenpeace. 

A l’Ateneu presenta una conferència el 16 de novembre de 1992 titulada “La campanya de Greenpeace al Mediterrani”.

 

 

Josep Riera Rubio

Josep Piera i Rubió - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Beniopa (Valencia), 1947. Poeta i escriptor. Diplomat en Magisteri. Màxim representant de la “Generació dels 70”. Inicia la seva obra literària en castellà dins els ambients literaris “novísimos”. En català una de les seves obres més destacades és l’antologia Carn Fresca. Ha obtingut premis com l’Andròmina, el Premi Carles Riba o el Josep Pla i el 1991 se li va concedir el Premi de la Creu de Sant Jordi. 

Destaca per elaborar una narrativa intimista que la ha portat cap a la coneguda literatura del jo. La seva obra se inspira en els viatges per la Mediterránea y els paisatges de la Drova, on estiuejava de petit. 

Com a traductor ha traduït obres en àrab i italià. També ha dirigit l’Any Tirant,  la commemoració dels 500 anys de Tirant lo Blanc. Per últim també ha estat director de l’editorial Tres i Quatre. 

A l’Ateneu presentà una conferència el 3 de novembre de 1995 titulada “El paradís de les paraules” dins el cicle Menorca, ara: inspiració i tema i una altra el 11 de desembre de 1998 titulada “Lorca i la poesia andalusina” dins el cicle Commemoració del naixement de Federico García Lorca”.  

Ponç Pons Giménez

9Magazín | Ponç Pons: “Li estic molt agraït, a Verdaguer”

Alaior (Menorca), 1956. Poeta i escriptor. Autor d’una extensa i brillant producció literaria que el converteix en una de les veus més destacades de la literatura de final del segle XX de les Illes Balears. Ha publicat poesia, teatre, narrativa i contes infantils. 

Va cursar superiors de Filologia, especialitzant-se en l’estudi de la literatura francesa, italiana i portuguesa. El 2011 va ser nombrat escriptor de l’any pel Govern de les Illes Balears. Entre la seva obra literaria destaquen narracions com Vora un balcó sota un mar inaudible, i les nobels L’hivern a Belleville, Entre el cel i la Terra, Memorial de Tabarka y Lokus Dillatari. Entre els contes infantils destaquen el Miquelet el futbolista, El drac Basili i El vampiret Draculet. Com a poeta, ha publicat entre d’altres  On S’acaba el sender amb la que va obtenir el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover i l’Estigma amb la que va obtenir el Premi Jocs Florals de Barcelona i el Premi de la Crítica Josep Maria Llompart.

A l’actualitat és professor de català de l’IES Miquel Guardia. 

A l’Ateneu presentà una conferència el 25 de febrer de 1991 titulada “Homenatge a Frances de Borja Moll”. També el 23 d’abril de 1991 va presentar  el llibre de Joan Bosco Faner “Hores d’halit” i el 9 de maig de 1995 va presentar els llbires “La novia del vent” de Pau Faner i l’obra pròpia “On s’acaba el sender”. 

Féliz Pons Irazazábal

Fallece el ex presidente del Congreso de los Diputados Félix Pons

Palma de Mallorca, 1942- Palma de Mallorca , 2010. Advocat. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Professor de ciència Política i Dret Polític i Administratiu.

Considerat un dels polítics més destacats de la transició española. Va ingresar al PSOE el 1975. Com a polític ha ocupat càrrecs com a Diputat del Congrés per Balears i diputat del Parlament de les Illes Balears on va exercir el càrrec de Conseller de Treball i Sanitat del Consell General Interinsular de les Balears. També ha estat Ministre de Administracions Públiques durant el segon Govern de Felipe González i també President del Congrés dels Diputats. 

 

Durant els darrers anys de la seva vida va exercir com advocat i professor de Dret Mercantil a la Universitat de les Illes Balears. Fou guardonat amb la Gran Creu de l’Ordre de Carles III i la Medalla d’Or de les Illes Balears. 

A l’Ateneu presentà una conferència el 13 de noviembre de 1998 titulada “La difícil universalitat dels drets humans” dintre del Cicle Commemoració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans” i el 9 de febrer de 2007 presentà una conferència titulada “La vigencia i mutacions del consens constitucional. Reptes al començament d’un segle”.  

Jordi Pujol Soley

Jordi Pujol i Soley (@pujol_soley) | Twitter

Barcelona, 1930 Polític. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Detingut durant els sucesos del Palau de la Música. Considerat un dels principals líders polítics del nacionalisme català de l’últim segle XX. Fundador i líder de Convergència 

Democràtica de Catalunya. Liderà el Pacte Democràtic per Catalunya. President de Convergència i Unió. President de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003. En els últims anys s’ha vist afectat pel Cas Pujol, que l’han viculat amb diversos casos de corrupció. 

A l’Ateneu presentà el 14 d’octubre de 1988 la Conferència d’Obertura de Curs Acadèmic titulada “Paral.lelisme entre Catalunya i Menorca a l’època moderna. 

Josep Maria Quintana Petrus

De literatura menorquina i altres herbesAlaior (Menorca), 1950.  Escriptor i Jurista. Expresident de l’Ateneu de Maó. Registrador de la propietat a Barcelona. Seminarista a Ciutadella de Menorca i Llicenciat en Dret i Lletres a la Universitat de Barcelona. Ha exercit com a professor de Dret Civil a la Universitat de Barcelona. També ha estat membre del Consell Consultiu de les Illes Balears i ha format part de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears. Fou president de l’Ateneu de Maó entre  1981 i 1987. També fou President de la Fundació Rubio entre el 2011 i 2015 i És membre del Consell Científic de l’Insitut d’Estudis Baleárics. El 1976 publicà la seva primera obra titulada “Menorca Segle XX. De la Monarquia a la República” amb la que va guanyar el premi Ateneu de Maó (1973). Com a escriptor és autor d’un extensa obra entre les que destaquen sobretot els títulos de historia, literatura i assaig, així com de dret. Entre la seva obra destaquen els títols Els Nikolaidis, Els herois de la nit, Els Clark. La seva darrera obra es titula Lletres de combat. 

A l’Ateneu presentat diverses conferències, comunicacions i presentacions de llibres entre les que destaquen la conferència d’obertura de curs acadèmic titulada “El nacionalisme, avui; una reflexió crítica” presentada el 14 de octubre de 1992, la del 10 de novembre de 1995 titulada “El Maó que va fer possible l’Ateneu” dins el cicle de Commemoració del 906 aniversari de l’Ateneu. Entre les presentacions de llibres destaquen la presencació del llibre “Regionalisme i cultura catalana a Menorca (1838-1936) del 22 d’abril de 1998 i el de “La Restauració a Menorca (1874-1923) del 3 de juny de 1999. També ha presentat a l’Ateneu algunes de les seves obres literàries com “Els Nikolaidis” el 10 de febrer de 2006 o “La noia que va sortir d’un quadre de Botticcelli” el 31 de març de 2017. 

Josep Ramoneda Molins

Ramoneda Molins, Josep - Galaxia Gutenberg

Cervera (Lleida), 1949. Filòsof i periodista. Fou director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre els anys 1989 i 2011 i de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i de l’Institut de la Recherche et de l’Innovation de París. També fou professor de Filosofia contemporània a la Universitat de Autónoma de Barcelona entre el 1975 i el 1990.  Actualment és director de l’Escola Europea d’Humanitats i de les col.leccions de “Textos filosòfics” de Edicions 62, editorial que n’és President, i també, la col.lecció “Ensayo” de Tusquets Editores. Com a periodista fou col.laborador de La Vanguardia i actualment ho és de El País i la Cadena Ser. 

El 2012 va rebre el premi Ciutat de Barcelona de projecció internacional i un any més tard el premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

A l’Ateneu ha presentat diverses conferències entre les que destaquen la del 18 de març de 1994 la titulada “Teoria i práctica de la democràcia a la fi de segle” dins el cicle Les idees a la fi de segle” i la del 15 de novembre de 1996 titulada “La metamorfosi de la democracia” dins el cicle Perspectives politicoeconòmiques per al segle. Per últim, el 9 de juny del 2000 va presentar una conferència titulada “Visió del mapa polític després de les Eleccions generals”. 

Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo

Mercedes Cabrera - Wikipedia, la enciclopedia libre

Madrid, 1951. Política, politòloga i historiadora. Doctora de Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid i des de 1996 Catedràtica d’Història del pensament i dels movimants socials i polítics a la Universitat Complutense de Madrid. Com a política ha ocupat diversos càrrecs. El 2004 va ser Presidenta de la Comissió d’Educació i Ciència del Congrés dels Diputats i el 2006 va ser Ministra d’Educació i Ciència on va desenvolupar la Llei Orgnànica d’Educació. Es família de políticos espanyols com Leopoldo Calvo-Sotelo i José Calvo Sotelo. 

A l’Ateneu va presentar diverses conferències. El 15 de juny de 2007 va presentar la titulada El sistema educativo en una sociedad moderna dins el cicle Repres al començament d’un segle i el 19 de maig de 2016 va presentar el seu llibre titulat Jesus de Polanco, capitan de empresas. 

Rosa Regas Pages

Regàs i Pagès, Rosa - Arcàdia

Barcelona, 1933. Escriptora. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Va treballar a l’editorial Seix Barral fins el 1970 quan fundà l’editorial La Gaya Ciencia i les revistes Arquitecturas Bis y Cuadernos de la Gaya Ciencia. Entre 1983 i 1994 treballà com a traductora independent de les Nacions Unides a Ginebra, Nova York, Nairobi, entre d’altres. Entre 1994 i 1998 va dirigir l’Ateneu Americà de la Casa de Amèrica de Madrid i entre el 2003 i el 2007 fou Directora General de la Biblioteca Nacional d’Espanya. Ha rebut premis com la Ordre de la Legió d’Honor de la República Francesa en grau de chevalier i la Creu de Sant Jordi. El 1994 va rebre el premi Nadal i  el 2001 va rebre el Premi Planeta amb la nove.la La Canción de Dorotea i el 2013 el Premi Biblioteca Breve amb la novel.la Múscia de Cámara. 

A l’Ateneu va presentar la conferència “Com he arribat a escriure. L’autor i la seva obra” el 17 de desembre de 1994. 

Teresa Riebrera Rodríguez

Teresa Ribera - Wikipedia, la enciclopedia libre

Madrid, 1969. Jurista, professora universitària i actual vicepresidenta quarta del Govern i ministra per la Transició Ecològica del Govern d’Espanya. Ha ocupat diversos càrrecs tècnics a l’administració pública, com per exemple, cap de Coordinació Normativa del Ministeri de Foment i Consellera Tècncia del Gabinet del Sotsecetari de Medi Ambient. 

Des del juny de 2014 fins el 2018 va ser Directora de l’Institut pel Desenvolupamement Sotenible i les Relacions Internacionals (IDDRI). Llicenciada en Dret Per la Universitat Complutense de Madrid. Diplomada en Dret Constitucional i Ciència Política pel Centre d’Estudis Polítics i Constitucional de Madrid.

 

A l’Ateneu ha presentat la conferència “La agenda global de la lucha contra el cambio climático” dins el cicle entorno a la energia y el cambio climático el 3 de novembre de 2016 i ha participat al debat sobre el canvi climàtic celebrat el 5 de novembre de 2016. 

Carmen Riera Guilera

AMICS UAB-Entrevista amb Carme Riera

Mallorca, 1948.  Catedràtica de  Literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i escriptora.  Ocupa la cadira “n” a la Real Academia Espanyola des del 2012. També és membre de la Real Academia de Bones Lletres de Barcelona. Com a escriptora es va estrenar el 1975 amb l’obra Te deix, amor, la mar com a penyora, la qual va guanyar el premi Recull- Francesc Puig i Llensa de narració. El 1994 va rebre el Premi Josep Pla.  Les seves obres han rebu nombrosos premis entre els que destaquen el Premi Ramon Llull per Joc de miralls, el Premi Nacional de Narrativa per Dins el darrer blau o el Premi Sant Jordi per La meitat de l’ànima. 

Riera també ha estat col.laboradora en diverses publicacions com per exemple El País o les revistes Quimera i Serra d’Or. 

El 23 de juny de 2015 va ser anomenada presidenta de CEDRO. El novembre del mateix any va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. El 28 de febrer de 2018 el Govern de les Illes Balears li va atorgar la Medalla d’Or de la Comunitat per la seva trajectòria com a membre de la Real Academia Espanyola i membre del moviment de la literatura catalana escrita per dones. 

A l’Ateneu el 9 de juny de 1995 va oferir la conferència titulada “La passió d’escriure. L’autor i la seva obra”. També ha presentat diverses obres pròpies com ara Cap al cel obert (2(06/2000), La meitat de l’ànima (19/03/2004) o L’estiu de l’anglès (4/11/2006. 

 

Manuel Ríos Campaña

Miguel Ríos: "Lo que sucedió con Serrat fue injusto e inmerecido" | Mujerhoy.com

Granada, 1944. Cantant i compositor de rock espanyol. Es va donar a conèixer el 1960 amb el nom de Mike Ríos, el Rei del Twist. El seu primer èxit fou “L’Himne de l’Alegria. El seu àlbum més venut ha estat Rock and Ríos. Ha col.laborat amb nombrosos artistes d’Espanya i Llatinoamerica entre els que destaquen Sabina, Víctor Manuel, Ana Belén o Serrat.  

El 2014 va rebre el nombrament de Fill Predilecte de la Junta d’Andalusia. El 20 de maig de 2016 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Granada com a reconeixement a la seva carrera. 

A l’Ateneu  el 15 de maig de 2014 va presentar el seu llibre Miguel Rios. Cosas que simpre quise contarte. 

Miquel Porta Serra

Miquel Porta Serra: "El glifosato actúa como un perturbador de hormona

Barcelona, 1957. Investigador i Catedràtic de Salud Pública en el Instituto de Hospital del Mar de Investigaciones Médicas i de la UAB. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en la Universitat d’Alicant. Des del 1981 és professor unversitari. Com a professor a impartit classes en nombroses universitats entre les que destquen: la Universitat de Harvard, el Imperial College de Londres, la Universitat de Kuwait, entre d’altres.Com a investigador la seva obra és molt prolífica, te publicats un centenar de treballs d’investigació en revistes especialitzades com Journal of Epidemiology & Community. A més, també es coeditor del European Journal of Epidemiology i membre actidu de consells editorials d’altres revistes científiques. 

Ha escrit diverses obres de divulgació científica. El 2018 va publicar el llibre Viva más y mejor. Reduciendo tóxicos y contaminantes ambientales.  El 2019 va publicar com a editor Los imaginarios colectivos, la salud pública y la vida. 

A l’Ateneu de Maó dia 21 de novembre de 2019 va presentar una conferència titulada “Nuestra contaminación intenra por residuos plásticos y otros compuestos ambientales. 

Miquel Roca Junyent

Miquel Roca Junyent | Roca Junyent

Bordeus (França), 1940. Advocat i polític. Fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica Catalunya. Va començar la seva faceta política militant al Front Obrer de Catalunya. Des del 1974 fins el 1979 va ocupar el càrrec de secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. També fou diputat a les Corts i president del Grup Parlamentari Català al Congrés dels Diputats des del 1977 fins el 1995 i també portaveu de Convergència i Unió en diverses legislatures. A més, des de 1982 fins el 1995 fou president de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Bilateral amb l’Administració de l’Estat. 

Actualment es dedica a l’assessorament jurídica des del seu despatx Roca Junyent Advocats Associats. També és professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També pertany a diversos òrgans de direcció d’empreses com Endesa o ACS. Així mateix és president de diverses fundacions com; Fundació Albertis, Fundació Amics del Mnac, Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País entre d’altres. 

A l’Ateneu va pronunciar la conferència d’obertura del curs acadèmic el 22 d’octubre de 1993 titulada “En l’inici d’una nova etapa”. 

Xavier Rubert de Ventós

Rubert de Ventós, Xavier - Editorial Anagrama

Barcelona, 1939. Filòsof, escriptor, polític i professor universitari. Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Des del 1973 és Catedràtic emèrit d’estètica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Durant els seus anys de formació acadèmica va participar en la lluita antifranquista com a membre del Front Obrer Català fet que el va portar a exiliar-se a França. Va exercir com a professor de la Universitat de Barcelona i l’Autònoma. Ha fet estades en diverses universitats estrangeres dels Estats Units, Mèxic i Caraques. 

Com a polític ha estat parlamentari del Congrés i del Parlament Europeu.  Fruit d’aquesta vida política ha publicat una sèrie d’obres sobre els problemes d’identitat d’Espanya, d’Europa i també  sobre les misèries de la vida parlamentària. 

En l’actualitat es dedica a la docència.

A l’Ateneu ha realitzat dues conferències. El 2 de maig del 1983 titulada “El poder i la paraula” i l’ 11 de març de 1994 titulada “El nacionalisme i l’Estat”. 

Josefina Salord Ripoll

Josefina Salord Ripoll - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ciutadella, 1955. Filòloga. Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis. És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis on va presidir el Consell Científic fins el 2019. També és codirectora de la Revista de Menorca i de la revista Randa. Ha coordinat i redactat diversos volums d’estudis sobre A. Febrer i Cardona, J. Ramis i J.M Quadrado, entre d’altres. A més, ha editat diversos llibres entre els que destaquen Antoni Roig. Llibre de sermons (2001) i Registre la Societat Maonesa (1991). El 1996 va rebre el premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear.

A l’Ateneu ha realitzat nombroses conferències, comunicacions i presentacions de llibre.  El   7 de març de 2008 va presentar la conferència titulada “La Cultura de la I·lustració. El segle de les dominacions estrangeres, una revisió necessaria”. Dia 24 de maig del mateix any va presentar el libre “Figures del Nou-cents de Miquel A. Limón. Per últim, fa tres anys va presentar el llibre “La herencia” de María Vives. 

Josep Maria Ainaud de Lasarte

Josep Maria Ainaud de Lasarte - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Barcelona, 1925- 2012. Advocat, polític, historiador, periodista i divulgador cultural. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.  Durant la seva etapa universitaria va militar en el Front Universitari de Catalunya. Deixeble de Ferran Soldevila i Agustí Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans i a l’institut Municipal d’Història. El 1948 va fundar la Societat Catalana d’Estudis Jurídics Econòmics i Socials. També, fou promotor de l’Antologia Poètica Universitària. El 1974 va fundar el Grup d’Advocats Demòcrates i el 1976 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya. Com a polític ha ocupat diversos càrrecs, com per exemple, membre del Consell Nacional, President de la Mesa del Consell de Barcelona, responsable de la mesa Sectorial de Cultura, entre d’altres. També fou diputat del Parlament de Catalunya per Convergència i Unió i regidor de l’Ajuntament de Barcelona. A més, va ser assessor personal de Jordi Pujol. 

Durant la seva vida va rebre nombrosos premis entre els que destaquen el Premi d’Honor Lluís Carulla, la Medalla d’Honor la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. 

A l’Ateneu va presentar dues conferències. El 3 de desembre de 1993 presenta la titulada “El comerç a la Mediterrània: intervenció menorquina en el comerç marítim barceloni amb el Proper Orient al segle XVIII. Per altra banda, el 3 de gener de 1995 va presentar la conferència titulada “Menorca i Ferran Soldevila. Commemoració del centanari del naixement del gran historiador català Ferran Soldevila. 

Joaquin Ruiz Giménez Cortes

joaquin-ruiz-gimenez-cortes-6 | negritasycursivas

Madrid, 1913. Catedràtic, abogat i polític. Doctor en Dret per la Universitat Central de Madrid. El 1934 va obtenir la Catedra de Filosofia del Dret a les Universitats de Sevilla, Salamanca i Madrid. Va ser president de la organització internacional Pax Romana. 

Després de la Segona Guerra Mundial, incia la seva carrea política. Va ser el primer director del Institut de Cultura Hispànica entre 1946 i 1948. També va ser delegat nacional d’Educació de FET i de las JONS. També va ser ambaixador de la Santa Seu durant les negociacions del Concordat. Finalment va ocupar el càrrec de ministre d’Educació Nacional. A més, va ser fundador i director de Cuardernos para el Diálogo. 

A l’Ateneu el 22 de febrer de 1997 va presentar la conferència titulada “Política y Religión para el siglo XXI desde el humanismo cristiano.” Perspectivas político económicas para el siglo XXI.