Josep Maria Ainaud de Lasarte

Josep Maria Ainaud de Lasarte - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Barcelona, 1925- 2012. Advocat, polític, historiador, periodista i divulgador cultural. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.  Durant la seva etapa universitaria va militar en el Front Universitari de Catalunya. Deixeble de Ferran Soldevila i Agustí Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans i a l’institut Municipal d’Història. El 1948 va fundar la Societat Catalana d’Estudis Jurídics Econòmics i Socials. També, fou promotor de l’Antologia Poètica Universitària. El 1974 va fundar el Grup d’Advocats Demòcrates i el 1976 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya. Com a polític ha ocupat diversos càrrecs, com per exemple, membre del Consell Nacional, President de la Mesa del Consell de Barcelona, responsable de la mesa Sectorial de Cultura, entre d’altres. També fou diputat del Parlament de Catalunya per Convergència i Unió i regidor de l’Ajuntament de Barcelona. A més, va ser assessor personal de Jordi Pujol. 

Durant la seva vida va rebre nombrosos premis entre els que destaquen el Premi d’Honor Lluís Carulla, la Medalla d’Honor la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. 

A l’Ateneu va presentar dues conferències. El 3 de desembre de 1993 presenta la titulada El comerç a la Mediterrània: intervenció menorquina en el comerç marítim barceloni amb el Proper Orient al segle XVIII. Per altra banda, el 3 de gener de 1995 va presentar la conferència titulada “Menorca i Ferran Soldevila. Commemoració del centanari del naixement del gran historiador català Ferran Soldevila.

Antonio Alvar Ezquerra

Saragossa, 1954. Filòleg, traductor, investigador i Catedràtic de Filologia Llatina a la Universitat d’Alcalà. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid i doctorat en Filosofia Clàssica per la mateixa universitat. Com a investigador va fer estança a la Universitat Estatal de Nova York, on va gaudir de la beca Fulbright. També va estar a la Universitat Catòlica de Lovaina i a la Sorbona ambdues estances amb beca FPI. 

Com a docent va exercir a la Universitat Complutense, però poc després es va incorporar a la Universitat d’Alcalà on ara és catedràtic i imparteix classes de llatí en diversos graus. 

Com a investigador a portar a terme diversos treballs sobre la poesia i el teatre llatí. També forma part del grup d’investigació Humanismo Complutense. 

També ha ocupat altres càrrecs com a Vicerrector de la Univeresitat d’Alcalà i President de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics. És autor de diverses obres entre les quals destaquen: La vida a escena: ayer y hoy del teatro clásico, De Cátulo a Ausonio: lecturas y lecciones de poesía latina, El español en Venezuela: estudios, mapas, textos, entre altres. 

A l’Ateneu de Maó ha presentat diverses conferències la majoria d’elles dins el Curs de Pensament i Cultura Clàssica. L’ 11 de febrer de 2017 va presentar la conferència titulada Roma de barro, Roma de mármol y oro: la construction de la capital del mundo i el 17 de març de 2018 va presentar el El destierro de Ovidio. Realidad o ficción.

Heribert Barrera

Heribert Barrera – Parlament de Catalunya

Barcelona, 1917-2011. Científic i polític. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat Barcelona. Durant el Guerra Civil Espanyola va lluitar al bàndol republicà i el 1939 es va exiliar a França. Allà es va llicenciar en Física i Matemàtiques a la Universitat de Montpellier i es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat de la Sorbona. Va ser enginyer químic de l’Institut Químic de Montpellier. També va ser investigador agregat del Centre National de la Recherche Scientifique i becat postdoctoral a la Universitat de New Hampshire. A més, va arribar a ser catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1952 va tornar a Catalunya i va entrar dins Esquerra Republicana de Catalunya i  el 1976 va ser escollit secretari general. Com a polític, entre 1977 i 1980 fou diputat de Congrés i aquest mateix darrer any fou escollit diputat del Parlament de Catalunya. Entre el 1991 i 1994 va ser diputat del Parlament Europeu. El 2000 va rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. També fou president de l’Ateneu Barcelonès. 

Com a científic va ser autor de nombroses publicacions en revistes científiques i va obtenir el Premi Prat de la Riba de l’ Institut d’Estudis Catalans. A més, fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans. 

A l’Ateneu ha presentat diverses comunicacions. El 30 de març de 1990 presentà Natura i cultura a la fi del mil·lenni i el 22 de maig de 1994 L’Europa de les nacions

Francesc Betorz

Francesc Betorz és un Enginyer aeronàutic i Enginyer de camins per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment treballa com a director de Vol del mòdul Columbus de l’Estació Espacial Internacional al Centre de Control Columbus de l’Agència Espacial Europea, a Munich (Alemanya).

A l’Ateneu presentà una conferència el 7 de novembre de 2019 titulada Una introducció a l’Estació Espacial Internacional, sobre el mòdul europeu Columbus i l’Estació Espacial Internacional (ISS), els experiments científics en condicions de microgravetat i/o buit que es realitzen i on es testegen i desenvolupen les tecnologies necessàries per fer possible els futurs viatges interplanetaris tripulats.

Manuel J. Borja-Villel

España Archives | Página 4 de 10 | Artishock Revista

Nascut a Borriana (País Valencià) l’any 1957, és Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València i Doctor en Filosofia per la Universitat de la Ciutat de Nova York. Ha estat director de la Fundació Tàpies de Barcelona i del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Des de 2007 és el director del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Ha dirigit també la 52ena Biennal de Venècia i el Comitè Internacional per Museus i Col·leccions d’Art Modern. És també membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i representant del Patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

El 19 d’octubre de 2018 Borja-Villel inaugurà el curs acadèmic de l’Ateneu 2018/2019 amb la conferència Arte, turismo y melancolia.

Eduald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell (@eudaldcarbonell) | Twitter

Ribes de Freser (Catalunya), 1953. Arqueòleg Doctor en Geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie i Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. És Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta mateixa universitat i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Ha dirigit nombroses investigacions arqueològiques i paleontològiques al llarg de la seva dilatada carrera de les que en destaca la seva codirecció al jaciment d’Atapuerca.

Carbonell inaugurà el curs 2016/2017 a l’Ateneu de Maó amb la seva conferència La conca arqueològica d’Atapuerca-Burgos el 21 d’octubre de 2016.

Benjamin Carreras Verdaguer

Llicenciat en Ciències per la UB, doctorat en Física per la Universitat de València (1968) i postdoctorat a la Universitat de Glasgow (1969). El 1970 va afegir-se al Daresbury Nuclear Physics Laboratory, a Anglaterra. Va treballar per la Junta de Energía Nuclear a Madrid i professor assistent de la Universitat Complutense de Madrid

El 1976 va ser membre del Institute for Advanced Study a Princeton i en 1980 va formar part del Oak Ridge National Laboratory. En 2007 crea BacV Solutions Inc i és professor afiliat a la Universitat d’Alaska. Col·labora amb la Universitat Carlos III de Madrid on té concedida una de les Càtedres en Excelència en col·laboració amb el Banc de Santander.

Amb l’Ateneu presentà el 10 de març de 1990, dins del 125è aniversari de l’Institut Joan Ramis i Ramis de Maó, la conferència La investigación científica en la última década del siglo XX. Tornà a conferencià el 28 d’abril de 1994 amb L’home i la tecnologia. l el 15 de març de 2019 amb la conferència Data analisy.

Camilo José Cela Conde

Nascut a Madrid l’any 1946 és fill del Premi Nobel de Literatura Camilo José Cela Trulock i Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Anomenat II Marquès de Iria Flavia és un reconegut investigador, escriptor i catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de les Illes Balears. Professor i investigador a la mateixa universitat, ha estat també degà de la Facultat de Filosofia i Lletres. Ha rebut nombrosos premis com el Miquel dels Sants Oliver el 1975 i compta amb una profusa obra literària i de col·laboració en premsa. Forma part del grup d’investigació “Evolució i Cognició Humana” a la UIB. 

Cela Conde ha inaugurat diversos cursos acadèmics de l’Ateneu de Maó. El 10 de desembre del mateix any va fer una dissertació titulada “En el principio era Darwin” i el 25 de maig de 1984 llegia El Mediterráneo como cuna de nuestra civilización. El 17 de febrer de 1995 Cela Conde conferencià sobre El oficio de escritor. Algunas palabras de lo que no se puede decir con palabras i el 20 de març de 1998 parlà sobre El genoma humano. Finalment el 19 d’octubre de 2012 obrí de nou el curs acadèmic 2012/2013  amb la conferència El ser humano creó el arte ¿o fué al revés? .

Iñaki Gabilondo Pujol

Nascut a Sant Sebastià (Euskadi) l’any 1942, es va Llicenciar en Periodisme a la Universitat de Navarra. S’ha dedicat durant tota la seva vida al periodisme, essent un dels professionals del sector més ben valorats i escoltats d’Espanya. Ha passat per les principals cadenes i televisions estatals. S’inicià a la COPE i ben prest també a la SER on hi ha treballat bona part de la seva vida. El seu programa “Hoy por hoy” ha tingut sempre un gran èxit, essent el més escoltat de la història de la ràdio espanyola. També ha treballat a televisió, concretament a TVE i ha publicat el llibre Testigo de la Historia, un compendi de les seves entrevistes més interessants. Ha rebut també nombrosos premis periodístics. 

L’Ateneu de Maó ha escoltat tres conferències seves, la primera l’11 d’agost de 1993 sobre la Situación econòmica y política actual. El 26 de maig de 2001 tornà per participar en una taula rodona sobre el dret a la informació i a l’honor i el 13 d’octubre de 2017 encetà el curs acadèmic 2017/2018 amb la conferència Tiempo de estupor.

Marina Garcés Mascareñas

PDF) La estandarización de la escritura (Athenea, UAB 13-2013) | Marina Garcés - Academia.edu

Barcelona, 1973, és una filòsofa i assagista Llicenciada i Doctorada en Filosofia per la Universitat de Barcelona. És professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya i ha estat professora titular de la Universitat de Saragossa, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i de la Universitat de Girona. El seu pensament filosòfic l’han duita a ser un referent en el món acadèmic actual. Ha realitzat nombroses publicacions i rebut diferents premis. 

A l’Ateneu la Doctora Garcés participà en les jornades titulades Aprendre a escoltar, aprendre a filosofar. Filosofia fora de Classe. Jornades filosòfiques que es van dur a terme l’any 2015. En aquestes jornades parlà sobre Pensar és comprometre’s (1 d’octubre),  Filosofia inacabada (15 d’octubre) i Filosofia i comunicació (16 d’octubre). Finalment l’11 d’octubre de 2019 inaugurà el curs acadèmic 2019/2020 amb la conferència L’experiència dels límits.

Ildefonso Hernández Aguado

Ildefonso Hernández-Aguado

Catedràtic de Salut Pública en la Universitat Miguel Hernández (Alacant). Exdirector General de Salut Pública del Ministeri de Salut i Política Social (2008-2011). Va ser membre del Comité Permanente del Comité Regional para Europa (OMS), el Consejo de Administración del Centro Europeo para el Control de Enfermedades i del Comité Científico de la OMS. Ha estat persident de la SE de Epidemiologia i ara és vicepresident de la SE de Salud Pública y Administración Sanitaria, i membre del Consejo de Administración de la Federación Mundial de Asociaciones de Salud Pública.

Ha realitzat diverses conferències a l’Ateneu de Maó, la primera del 16 d’abril de 1990 titulada El papel de la UNESCO en la última década del s.XX; el 16 de juny de 2004 presentà Aspectos políticos y sociales en la enfermedad. El 10 de gener de 2014 llegí Las influencias indebidas en la política de la salud: la visión desde el interior. El 14 de novembre de 2014 inaugurà el curs acadèmic 2014/2015 amb la conferència Reflexiones sobre la crisis de la enfermedad causada por el virus del Ebola. Inaugurà el curs acadèmic 2015/2016 el 9 d’octubre de 2015 amb El papel crucial de la educación superior en la nueva era. I el 20 de març de 2015 presentà Etica y Educación dins el cicle de conferències 150 aniversari de l’Institut Joan Ramis i Ramis

Montserrat LLagostera

Catedràtica de Microbiologia; departament de genètica i microbiologia de la facultat de bio-ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Encapçala la línia d’investigació d’aplicacions biotecnològiques dels bacteriòfags en l’àmbit de la producció animal i seguretat alimentària.

També és la investigadora principal del projecte europeu Pahgovet el qual té com a objectiu obtenir productes a partir de bacteriòfags amb la finalitat de controlar infeccions bacterianes causades per Salmonel·la i Escherichia coli en granges per tal de reduir l’ús d’antibiòtics en aquest sector.

A l’Ateneu presentà una conferència el 21 de febrer del 2020, titulada 100 anys del descobriment dels bacteriòfags: passat, present i futur.

Josep L. Pol i Llompart

Vocal de la Junta Directiva de la SBM-XEIX i professor l’IES Marratxí. Escriptor de 3 llibres: Gardner para aficionados (col·laboració), La trapa: una experiència d’educació ambiental a secundària i Entorn obert. I articles sobre matemàtiques i pedagogia.

A l’Ateneu presentà dues conferències el 25 de febrer de 2019: Els nombres irracionals i Els fractals.

Miquel Porta Serra

Miquel Porta Serra: "El glifosato actúa como un perturbador de hormona

Barcelona, 1957. Investigador i Catedràtic de Salud Pública en el Instituto de Hospital del Mar de Investigaciones Médicas i de la UAB. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en la Universitat d’Alicant. Des del 1981 és professor unversitari. Com a professor a impartit classes en nombroses universitats entre les que destquen: la Universitat de Harvard, el Imperial College de Londres, la Universitat de Kuwait, entre d’altres.Com a investigador la seva obra és molt prolífica, te publicats un centenar de treballs d’investigació en revistes especialitzades com Journal of Epidemiology & Community. A més, també es coeditor del European Journal of Epidemiology i membre actidu de consells editorials d’altres revistes científiques. 

Ha escrit diverses obres de divulgació científica. El 2018 va publicar el llibre Viva más y mejor. Reduciendo tóxicos y contaminantes ambientales.  El 2019 va publicar com a editor Los imaginarios colectivos, la salud pública y la vida. 

A l’Ateneu de Maó dia 21 de novembre de 2019 va presentar una conferència titulada Nuestra contaminación interna por residuos plásticos y otros compuestos ambientales.

Carmen Riera Guilera

AMICS UAB-Entrevista amb Carme Riera

Mallorca, 1948.  Catedràtica de  Literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i escriptora.  Ocupa la cadira “n” a la Real Academia Espanyola des del 2012. També és membre de la Real Academia de Bones Lletres de Barcelona. Com a escriptora es va estrenar el 1975 amb l’obra Te deix, amor, la mar com a penyora, la qual va guanyar el premi Recull- Francesc Puig i Llensa de narració. El 1994 va rebre el Premi Josep Pla.  Les seves obres han rebu nombrosos premis entre els que destaquen el Premi Ramon Llull per Joc de miralls, el Premi Nacional de Narrativa per Dins el darrer blau o el Premi Sant Jordi per La meitat de l’ànima

Riera també ha estat col.laboradora en diverses publicacions com per exemple El País o les revistes Quimera i Serra d’Or. 

El 23 de juny de 2015 va ser anomenada presidenta de CEDRO. El novembre del mateix any va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles. El 28 de febrer de 2018 el Govern de les Illes Balears li va atorgar la Medalla d’Or de la Comunitat per la seva trajectòria com a membre de la Real Academia Espanyola i membre del moviment de la literatura catalana escrita per dones. 

A l’Ateneu el 9 de juny de 1995 va oferir la conferència titulada La passió d’escriure. L’autor i la seva obra. També ha presentat diverses obres pròpies com ara Cap al cel obert (2/06/2000), La meitat de l’ànima (19/03/2004) o L’estiu de l’anglès (4/11/2006). 

Miguel Ríos Campany

Miguel Ríos: "Lo que sucedió con Serrat fue injusto e inmerecido" | Mujerhoy.com

Granada, 1944. Cantant i compositor de rock espanyol. Es va donar a conèixer el 1960 amb el nom de Mike Ríos, el Rei del Twist. El seu primer èxit fou L’Himne de l’Alegria. El seu àlbum més venut ha estat Rock and Ríos. Ha col.laborat amb nombrosos artistes d’Espanya i Llatinoamerica entre els que destaquen Sabina, Víctor Manuel, Ana Belén o Serrat.  

El 2014 va rebre el nombrament de Fill Predilecte de la Junta d’Andalusia. El 20 de maig de 2016 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Granada com a reconeixement a la seva carrera. 

A l’Ateneu  el 15 de maig de 2014 va presentar el seu llibre Miguel Rios. Cosas que simpre quise contarte. 

 

Miquel Roca Junyent

Miquel Roca Junyent | Roca Junyent

Bordeus (França), 1940. Advocat i polític. Fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica Catalunya. Va començar la seva faceta política militant al Front Obrer de Catalunya. Des del 1974 fins el 1979 va ocupar el càrrec de secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. També fou diputat a les Corts i president del Grup Parlamentari Català al Congrés dels Diputats des del 1977 fins el 1995 i també portaveu de Convergència i Unió en diverses legislatures. A més, des de 1982 fins el 1995 fou president de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Bilateral amb l’Administració de l’Estat. 

Actualment es dedica a l’assessorament jurídica des del seu despatx Roca Junyent Advocats Associats. També és professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També pertany a diversos òrgans de direcció d’empreses com Endesa o ACS. Així mateix és president de diverses fundacions com; Fundació Albertis, Fundació Amics del Mnac, Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País entre d’altres. 

A l’Ateneu va pronunciar la conferència d’obertura del curs acadèmic el 22 d’octubre de 1993 titulada En l’inici d’una nova etapa.

Xavier Rubert de Ventós

Rubert de Ventós, Xavier - Editorial Anagrama

Barcelona, 1939. Filòsof, escriptor, polític i professor universitari. Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Des del 1973 és Catedràtic emèrit d’estètica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Durant els seus anys de formació acadèmica va participar en la lluita antifranquista com a membre del Front Obrer Català fet que el va portar a exiliar-se a França. Va exercir com a professor de la Universitat de Barcelona i l’Autònoma. Ha fet estades en diverses universitats estrangeres dels Estats Units, Mèxic i Caraques. 

Com a polític ha estat parlamentari del Congrés i del Parlament Europeu.  Fruit d’aquesta vida política ha publicat una sèrie d’obres sobre els problemes d’identitat d’Espanya, d’Europa i també  sobre les misèries de la vida parlamentària. 

En l’actualitat es dedica a la docència.

A l’Ateneu ha realitzat dues conferències. El 2 de maig del 1983 titulada El poder i la paraula i l’ 11 de març de 1994 titulada El nacionalisme i l’Estat

Joaquin Ruiz Giménez Cortes

joaquin-ruiz-gimenez-cortes-6 | negritasycursivas

Madrid, 1913. Catedràtic, abogat i polític. Doctor en Dret per la Universitat Central de Madrid. El 1934 va obtenir la Catedra de Filosofia del Dret a les Universitats de Sevilla, Salamanca i Madrid. Va ser president de la organització internacional Pax Romana. 

Després de la Segona Guerra Mundial, incia la seva carrea política. Va ser el primer director del Institut de Cultura Hispànica entre 1946 i 1948. També va ser delegat nacional d’Educació de FET i de las JONS. També va ser ambaixador de la Santa Seu durant les negociacions del Concordat. Finalment va ocupar el càrrec de ministre d’Educació Nacional. A més, va ser fundador i director de Cuardernos para el Diálogo. 

A l’Ateneu el 22 de febrer de 1997 va presentar la conferència titulada Política y Religión para el siglo XXI desde el humanismo cristiano. Perspectivas político económicas para el siglo XXI.

 

Margarita Salas Falgueras

Entrevista a Margarita Salas Falgueras

Nascuda a Caneiru (Astúries) l’any 1935 i traspassada a Madrid el 2019, fou una bioquímica Doctora en Ciències Químiques i Catedràtica de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat Autònoma de Madrid. Professora d’investigació del CSIC i membre de l’Organització Europea de Biologia Molecular, fou també membre de la Reial Acadèmia Espanyola i presidenta de la Fundació Carmen y Severo Ochoa. Va publicar més de dos-cents treballs científics i rebé nombrosos reconeixements al llarg de la seva dilatada experiència

A l’Ateneu conferencià el 21 de març de 2002 sobre Los virus como sistema modelo en biologia molecular i obrí el curs acadèmic 2013/2014 l’11 d’octubre de 2013 amb la conferència La biomedicina del siglo XXI.

Josefina Salord Ripoll

Josefina Salord Ripoll - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ciutadella, 1955. Filòloga. Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis. És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis on va presidir el Consell Científic fins el 2019. També és codirectora de la Revista de Menorca i de la revista Randa. Ha coordinat i redactat diversos volums d’estudis sobre A. Febrer i Cardona, J. Ramis i J.M Quadrado, entre d’altres. A més, ha editat diversos llibres entre els que destaquen Antoni Roig. Llibre de sermons (2001) i Registre la Societat Maonesa (1991). El 1996 va rebre el premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear.

A l’Ateneu ha realitzat nombroses conferències, comunicacions i presentacions de llibre.  El   7 de març de 2008 va presentar la conferència titulada La Cultura de la I·lustració. El segle de les dominacions estrangeres, una revisió necessaria. Dia 24 de maig del mateix any va presentar el libre Figures del Nou-cents de Miquel A. Limón. Per últim, fa tres anys va presentar el llibre La herencia de María Vives.

Maxi San Miguel

És llicenciat i doctorat en física per la Universitat de Barcelona. Va realitzar una estança postdoctoral a la Universitat de Temple de Filadèlfia. El 1986 obté la càtedra de física de la matèria condensada a la Universitat de les Illes Balears (UIB).  Director de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexes (IFISC), institut mixt de la UIB i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), des de la seva creació, el 2007.

A l’Ateneu presentà, Què aprendrem amb les Big Data? Exemples de diferents fonts de Big Data, com hi accedim, com es modifica la metodologia i les seves limitacions científiques. I seran motiu de discussió diferents exemples d’ús en diferents àmbits com la mobilitat humana, les migracions, el transport, el turisme, l’urbanisme, estudis de llengües i la sociolingüística, entre altre.

Samuel Sánchez Ordóñez

Samuel Sánchez Ordóñez, va néixer a Terrassa el 1980. Llicenciat i doctorat en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet estades de investigació a la Universitat de Twente (Holanda), el International Center for Young Scientists (Japó), el National Institute for Materials Science (Japó), el Leibniz Institute for Solid State and Materials Research de Dresden (Alemanya) i al Max Planck Institute for Intelligent Systems a la ciutat de Stuttgart (Alemanya).

Actualment forma part del Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), on desenvolupa les seves funciones com a investigador ICREA, liderant el seu propi grup de investigació anomenat “Smart nano-biodevices”.

Les seves investigacions principals es centren en el disseny de nanorobots autopropulsats que naveguen dins del cos humà per fer tasques en medicina, tot i que també s’han utilitzat en aplicacions mediambientals, com la neteja d’aigües contaminades.

A l’Ateneu presentà una conferència el 5 d’abril de 2019 titulada Viaje alucinante al futuro de la nanorobótica, sobre la nano tecnologia i les seves aplicacions en medicina i mediambient, entre d’altres.

Alicia Sintes

Llicenciada i doctorada en física per la Universitat de les Illes Balears. Va continuar com a becària Marie Curie i més tard com a investigadora postdoctoral senior al Institut Albert Einstein, que forma part del Institut Max Planck d’Alemanya. Lidera el grup de física gravitacional a la UIB i és secretaria del Institut de Aplicacions Computacionals i Còdig Comunitari (IAC3). Es va unir a la Colaboración Bientífica LIGO (LSC) i GEO en 1997, i és membre del consell LIGO-LSC i el comitè executiu de GEO, així com del Consorcio LISA i del Equipo Científico del Telescopio Einstein. Membre del Institut de Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), el Institut Menorquí d’Estudis (IME) i és investigadora associada Severo Ochoa en el Instituto de Física Teórica (UAM-CSIC) de Madrid.

l’Ateneu presentà una conferència el 12 d’abril de 2019 titulada Ones Gravitacionals: explorant l’Univers, sobre les ones gravitacionals, ondulacions en el teixit espai-temps.​​

Alfredo Tamayo Ayestarán

Alfredo Tamayo Ayestarán, el teólogo de las víctimas de ETA | España | EL PAÍS

Sant Sebastià (Euskadi), 1921 – Azpeitia (Euskadi), 2014. Teòleg i sacerdot jesuïta, Doctor en Filosofia i Teologia i professor de la Universitat de Sant Sebastià i de la Universitat de Deusto. Fundador i director de l’Escola de Teologia dels Estudis Universitaris i Tècnics de Guipúscoa. Gran pensador i escriptor de teories filosòfiques i teològiques, ha deixat una llarga llista de publicacions i articles.

A l’Ateneu de Maó Tamayo participà en diferents conferències i cicles. El 7 de juny de 1984 ens parlà sobre Euskadi, presente y futuro i tres anys després, el 19 de juny de 1987 llegí una conferència sobre Unamuno, el hombre a qui le dolía Dios. Dins la seva faceta pacificadora, el 7 de febrer de 1992 parlà sobre La paz en El Salvador: un no al optimismo, un si a la esperanza i el 25 d’octubre de 1996 dins el cicle Perspectiva de la Filosofia contemporanea Ernst Bloch; un personaje para tiempos de desencanto.

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas - Wikipedia, la enciclopedia libre

Cervelló (Catalunya), 1899 – Barcelona, 1988 . Polític català amb una dilatada experiència. Doctor Honoris Causa per la Universitat de Toulouse, fou diputat durant la II República i Conseller de la Generalitat de Catalunya. El 1938 es convertí en el Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya i entre 1954 i 1977 President de la Generalitat de Catalunya a l’exili. Entre aquesta data i 1980 fou també el President provisional de la Generalitat. 

L’expresident inaugurà el curs acadèmic de l’Ateneu de Maó 1981/1982 amb la conferència Les meves inquietuds i les meves esperances davant el futur d’Espanya el 9 d’octubre de 1981.

 

Javier de Tejada

És un físic i científic especialitzat en la física magnètica i en magnetisme quàntic. És Catedràtic de Física de la Matèria Condensada en la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i director del Laboratori UBX. És membre de: la Real Sociedad Española de Física, Sociedad Catalana de Física, New Academy of Sciences, American Physical Society, Jakiunde, Academia de las Ciencias, las Artes y las Letras del País Vasco. Va ser candidat al Premi Nobel per la seva descoberta de l’efecte túnel magnètic.

A l’Ateneu presentà el 15 de novembre de 2019 Mecànica Quàntica sobre les lleis quàntiques, l’efecte fotoelèctric de les ones de llum, l’efecte túnel… entre altres coses.

Salvador Tomàs

Llicenciat en química i Doctorat en Reconeixement Molecular per la Universitat de Barcelona. Sènior Lecturer al Birkbeck College per la Universitat de Londres, on va establir el seu propi grup de recerca. Aquest es centra en l’estudi de protocèl·lules, models mínims dels avantpassats de les cèl·lules, i que s’utilitzen tant per estudiar la química de l’origen de la vida com pel desenvolupament de robots nanoscòpics per l’administració controlada de fàrmacs.

El Doctor Salvador Tomàs va parlar el 13 de desembre de 2019 dels darrers avanços en la creació de vida artificial en el context de l’abiogénesi i en la creació de formes de pseudovida alternatives, en la seva conferència Molècules per a la vida.

Manuel Vázquez Montalbán

Vázquez Montalbán, Manuel - Escritores.org - Recursos para escritoresNeix a Barcelona l’any 1939 i mor a Bangkok (Tailàndia) el 2003. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i també en Periodisme. Fou Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i un reconegut poeta, novel·lista, assagista i guionista. També en destaca la seva faceta política dins el Partit Socialista Unificat de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds. El seu activisme polític el portà a la presó tres anys

L’Ateneu ha tingut l’honor de rebre en dues ocasions a Vázquez Montalban, la primera el 17 de desembre de 1983 dins el cicle La Transició política a Espanya amb la conferència La transición desde la izquierda. En segon lloc, el 9 de novembre de 1988 participà en un altre cicle “La novela española contemporánea” amb el text Novela blanca y novela negra.

Josep Vilarasau Salat

Josep Vilarasau Salat en EL PAÍS

Barcelona, 1931. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona i Postgrau a la Universitat de Manchester es Doctorà en Enginyeria Industrial. Va ser professor d’Economia a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Madrid i Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Indiana. Va ser Director de la Companyia Telefònica Nacional d’Espanya, Director General del Tresor i Pressupostos i Director General de Política Financera del Ministeri d’Hisenda. També fou anomenat Director General de CAMPSA i Primer Executiu i Director General de l’entitat bancària “La Caixa” entre 1976 i 2003.

L’11 de febrer de 1994 Vilarasau llegí la conferència titulada Sistema financer i situació econòmica a la nostra entitat.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]