Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Els Premis Ateneu de Maó es van instituir l’any 1962 amb una periodicitat anual i amb una temàtica molt diversa. Així podem trobar convocatòries amb temes com poesia, novel·la, periodisme, música, ciències socials, arqueologia, sociologia, turisme, arquitectura, investigació, cinema, història, tema lliure, documentació fotogràfica, periodisme radiofònic, interpretació musical...
Però és a partir de 1989 que la Junta Directiva de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, en sessió del 28 de març de 1989, resol organitzar els seus tradicionals Premis Ateneu, creant tres modalitats que hauran de ser convocades successivament en altres tants cicles anuals.
La primera modalitat serà la de creació literària, sota el nom de Premi Joan Ramis i Ramis. La segona serà per a treballs d’investigació científica amb el nom de Premi Doctor Orfila. I la tercera serà per a treballs d’investigació humanística amb el nom de Premi Francesc Hernández Sanz.
Convocatòria XLIII
Cada any l’Ateneu fa públiques les bases de la modalitat que pertoca d’acord amb l’ordre que aquí s’ha establert.
En conseqüència, l’Ateneu, fidel a la idea de cultivar, fomentar i divulgar els valors culturals de Menorca des de la seva fundació l’any 1905, i fidel també a la seva línia d’estimular, mitjançant la convocatòria de premis anuals, l’estudi i el desenvolupament de les diferents facetes de la vida, la realitat i la cultura menorquines, acorda fer pública la XLIII convocatòria del Premi Ateneu de Maó, corresponent a l’any 2004.
Es convoca el Premi Joan Ramis i Ramis per a treballs de creació literària que d’alguna manera reflecteixin la vida, la cultura, la societat o altres aspectes de l’illa de Menorca. Per als treballs de creació poètica el tema serà lliure.
El premi està dotat amb 2.000 EUR. aportats pel Consell Insular de Menorca, per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, «La Caixa» i per Fundació «Sa Nostra».

Joan Ramis neix a Maó el 27 d’abril de 1746. Doctorat en Dret Civil i Canònic per la Universitat d’Avinyó, desenvolupa a Menorca una intensa labor com a jurista i com historiador. Ocupa diferents càrrecs públics i edita nombrosos estudis històrics i literaris que han estat la base de moltes investigacions posteriors.
Tot i que també va cultivar la poesia, és en el camp del teatre on realment excel·lí. És autor de tres tragèdies: Lucrècia (1769), Arminda (1775) i Constància (1779); i d’una tragicomèdia: Rosaura o el més constant amor (1783). La primera d’aquestes obres, escrita quan només tenia 23 anys, és una peça mestra del seu gènere, i la millor mostra de Neoclassicisme que donaren les lletres catalanes.
Per altra banda, els seus estudis històrics són fets amb un rigor que respon als millors patrons de la Il·lustració (Historia civil y política de Menorca, 1818). Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història i soci fundador de la Societat Maonesa de Cultura. Va morir a Maó el 12 de febrer de 1819.
Bases
Maó, octubre 2004