14 de novembre a les 20h. Tertúlia amb Carmen Crespo – Responsable del CentreBit Menorca

Carmen Crespo, Barcelona 1972, resident a Menorca des de l’any 2004.

Delegada territorial de la Fundació Bit en Menorca i responsable del CentreBit Menorca. Màster en Direcció de Màrqueting i Comunicació per IEDE (Instute for Executive Development), amb estudis universitaris (llicenciatura) en publicitat i màrqueting a la Universitat de Sant Lluís, USA (Saint Louis University. Bachellor of Arts A&S, Major: Communications i Minor: Marketing)

Ha estat, els darrers 9 anys, fins juliol 2016, la responsable de l’Associació Joves Empresaris de Balears a Menorca. En l’acompliment de les seves funcions s’ha convertit en una gran coneixedora del sector empresarial de l’illa, establint vincles i col·laboracions amb entitats relacionades amb l’empresa i l’emprenedoria tant a nivell insular, com balear i nacional. Coneguda a l’illa per l’execució de varis projectes pel foment de la competitivitat empresarial i la cultura innovadora entre els que destaquen Innovem, El Plató de Joves Empresaris, els Premis Joves Empresaris i la seva participació en el programa promotors tecnològics.

Ho vols compartir?

Programació del 13 al 19 de novembre

 

 

Programació del 13 al 19 de novembre

 

Dimarts 14, a les 20,00 h.

Tertúlia amb…

Carmen Crespo, Delegada territorial

De la Fundació Bit i responsable del

CentreBit Menorca

Sala de Tertúlies, Ateneu de Maó

 

 

 

 

Dimarts 14 i dijous 16, a les 20,30 h.

Cineclub.

“Locas de Alegría” de Paolo Virzi

Cinemes Ocimax

 

 

 

 Diumenge 19, a les 10,00 h.

Grup Filatèlic i Numismàtic.

Sala Tertúlies, Ateneu de Maó

 

Ho vols compartir?

Entendre la Reproducció Assistida

Dijous 9 de novembre a les 20,00 h. Conferència a càrrec de l’embrióloga Marisa Àlvarez Guasch. 

Es pretén donar a conèixer i ser conscients dels problemes de fertilitat que poden aparèixer al llarg de la vida reproductiva i esser capaços d’entendre com solucionar-ho, o prevenir-ho, si es pot, gràcies a la informació obtinguda durant la conferència.

El gran desenvolupament experimental en les Tècniques de Reproducció Assistida en els darrers anys crea la necessitat d’explicar les competències bàsiques sobre l’esterilitat:

– l’evolució de l’embriologia humana fins a l’actualitat,

– novetats pel que fa a noves tecnologies

– enteniment de les noves pràctiques que s’estan duent a terme avui en dia respecte a Tècniques de Reproducció Humana Assistida.

Per altra banda, es vol sensibilitzar per adquirir una actitud participativa, oberta, amb respecte i tolerància envers els diferents tipus de parelles que poden necessitar l’ajuda de tècniques de reproducció assistida per procrear.

EN QUÈ CONSISTEIX

Exposició d’un Power Point amb vídeos inclosos sobre la temàtica a explicar:

  1. a) Ovaris i Ovulació / Testicles i espermatozoides
  2. b) Problemes de fertilitat en dones i homes
  3. c) Tècniques de Reproducció Assistida (TRA): nomenclatura i procediments
  4. d) Característiques dels donants d’òvuls i espermatozoides
  5. e) Dades actuals de cicles de reproducció a Balears i Registre Nacional Espanyol
  6. f) Llei espanyola de reproducció i d’altres països europeus
  7. g) Ètica en reproducció assistida (bioètica)
  8. h) Novetats dels darrers anys

Serà dijous dia 9 de novembre a les 20,00 h al Saló d’actes de l’Ateneu.

Ho vols compartir?

Cine Club.- HEDI

Dimarts 7 i dijous 8 de novembre a les 20,30 h a l’OCIMAX de Maó es projectarà

HEDI

Dirección: Mohamed Ben Attia. Reparto: Majd Mastoura como Hedi. Rym Ben Messaoud como Rym. Sabah Bouzouita como Baya. Omnia Ben Ghali como Khedija Hakim. Boumsaoudi como Ahmed. País: Francia, Bélgica, Túnez. Producción: Lina Chaabane. Guion: Mohamed Ben Attia. Música: Omar Aloulou. Sonido: Faouzi Thabet . Fotografía: Frédéric Noirhomme. Montaje: Azza Chaabouni. Fecha de estreno 7 de febrero de 2017. Duración 88 minutos. Productora: Nomadis Images, Les Films du Fleuve.

“Había algo especial en el aire, algo nuevo. Cómo la gente hablaba y se miraba mutuamente. No sé, como si de repente todos nos amáramos unos a otros. Fue solo un pequeño paréntesis”. Hedi recuerda con nostalgia los días de la Revolución de los Jazmines, en 2010/2011, cuando el pueblo de Túnez se rebeló contra la dictadura de Ben Ali y encendió la mecha de la Primavera Arabe. El tiene trabajo como agente de ventas de Peugeot y está a punto de casarse: a los 25 años, su vida parece resuelta. Pero resuelta por otros: su jefe, que lo tiene de acá para allá, y su madre, que arregló el matrimonio, vive con él y controla hasta cuánto gasta su hijo por día. La cuestión es si, como sus compatriotas, Hedi se animará a decir que no.

El primer largometraje de Mohamed Ben Attia llega con el sello de garantía de los hermanos Dardenne (fueron dos de los productores) y el sello de prestigio de la Berlinale, donde en 2016 ganó el premio a la mejor opera prima y el Oso de Plata al mejor actor (Majd Mastoura). Este tipo de antecedentes pueden fallar, pero en este caso se confirman: Ben Attia -él mismo fue empleado de Renault durante doce años, hasta que renunció para dedicarse al cine- construye un drama profundo y emotivo sobre los momentos de quiebre. Y con una segunda lectura posible, en clave política, apenas sugerida.

Un tema clásico -la dicotomía entre tradición y libertad, entre la seguridad de lo establecido y el riesgo de lo desconocido- aparece aquí con una mirada fresca y sensible. Los personajes están delineados con una precisión notable, empezando por esa madre autoritaria y avasallante que muestra que los italianos y los judíos no tienen el monopolio en ese rubro.

A primera vista parece difícil establecer algún tipo de empatía con Hedi, ese joven pusilánime e inexpresivo que se deja mandonear y anda por el mundo siguiendo obedientemente los caminos que los demás le trazaron. Pero debajo de esa máscara de apatía, se asoma un alma en ebullición: con apenas un par de gestos o actitudes corporales, Mastoura sabe mostrarnos que en el interior de su personaje quizás haya algo más que lo que se puede observar a simple vista. Y que tal vez sea la fuerza para abrir un pequeño paréntesis.

Ho vols compartir?

Cinema Negre.- Projecció de la pel·lícula ‘El beso del asesino’

Dins del cicle ‘Homenatge a Mario Delgado’ de cinema negre, dilluns dia 6.11.2017 a les 19,45 h  al Saló d’Actes de l’Ateneu es projectarà la pel.lícula “El beso del asesiono” de Stanley Kubric.

El Beso del Asesino’ (‘Killer’s Kiss’, Stanley Kubrick, 1955)

Título original: Killer’s Kiss. Año:1955. Duración: 67 min. País: Estados Unidos.Director: Stanley Kubrick. Guion:Stanley Kubrick. Música: Gerald Fried. Fotografía: Stanley Kubrick (B&W). Reparto: Frank Silvera,  Irene Kane,  Jamie Smith,  Ruth Sobotka,  Jerry Jarret,  Mike Dana,  Felice Orlandi,  Ralph Roberts,  Phil Stevenson,  Shaun O’Brien,  Barbara Brand,  David Vaughan,  Alec Rubin.   Productora: Minotaur Productions. Productor: Stanley Kubrick.

KUBRICK Y EL APRENDIZAJE

     Antes de su primera gran película y uno de los pilares en la historia del cine negro, ‘Atraco Perfecto’ (‘The Killing’, 1956), el mítico realizador Stanley Kubrick dirigió dos pequeños largometrajes, prácticamente desplazados y desconocidos en una filmografía tan excelsa e universal, en los que el cineasta apenas dispuso de medios productivos y donde acabó asumiendo la mayor parte de las responsabilidades técnicas (quizá el origen de ese control absoluto, casi obsesivo, en los rodajes, que le acompañará el resto de su legendaria carrera posterior) : ‘Fear and Desire’ (1953), ópera prima denostada completamente por el director, y esta ‘El Beso del Asesino’ (‘Killer’s Kiss’, 1954), pequeño film noir de tintes barrocos y, a su vez, de un realismo casi documental que acabará sirviendo como aprendizaje feroz  para su inequívoca obra maestra del género antes mencionada. Un film perfecto para comenzar la nueva temporada del ciclo de grandes olvidados del cine negro, no como maniobra de escapismo al olvido popular sino por ser inhóspito germen de todo un mito cinematográfico como Kubrick.

     Sin ser un largometraje de virtudes extraordinarias, en ‘El Beso del Asesino’ habitan algunos aspectos muy interesantes que le confieren cierta autonomía como producto noir, así como curiosos apuntes que perfilan la singularidad de su creador: en primer lugar, esa mirada clínica casi vouyerista, a unos Greenwich Village y Broadway plenos de autenticidad, que desnuda sin pudor la fragilidad del boxeador fracasado Davey Gordon (Jamie Smith), la taxi girl Gloria Price (Irene Kane) y el repulsivo jefe de ésta, Vincent Rapallo (Frank Silvera), un triángulo miniaturista del género cuya fatalidad queda bastante en entredicho por un desenlace argumental acorde con la política de comodidad de la distribuidora United Artists.

     En segundo lugar, la fascinación del joven Kubrick hacia el mundo del boxeo, ya expuesta con rotundidad en su primer cortometraje ‘Day of the Fight’  (1951), alrededor del púgil Walter Cartier un trabajo en el que ya mostró su talento para los claroscuros fotográficos y el uso de ópticas abruptas, como el gran angular, también muy utilizados en ‘El Beso del Asesino’.  Y en tercer lugar, cabría destacar algunas secuencias, cargadas de belleza y significado, pero que se muestran muy aisladas en el metraje final de esta película: el duelo final en el almacén de maniquíes, la escena del callejón en el que unos matones asesinan al mánager del boxeador o ese relato en off del pasado de la femme Gloria, apostado sobre la actuación de la bailarina de ballet clásico Ruth Soborka, por entonces la segunda esposa de Kubrick, of course. FERNANDO SABINO SEGUÍ

Ho vols compartir?

Programació setmanal, del 6 al 12 de novembre

 

 

 

De Dilluns 6  a Divendres 10 i des de les 16,00 h a les 20,00 h.

Jornades Europees de Patrimoni 2017: “El paisatge museïtzat” Jornada de portes obertes de la Col.lecció d’Història Natural. Gabinet d’Història Natural de l’Ateneu de Maó.

 

 

Dilluns 6, a les 19,45 h Cicle Mario Delgado de Cinema Negra.

“El beso del asesino”, de Stanley Kubrick. Saló d’Actes. Ateneu de Maó.

 

 

Dimarts 7, a les 20,00 h. Tertúlia amb… Antoni Gómez Arbona

Dtor. de l’Hospital Mateu Orfila. Sala de Tertúlies. Ateneu de Maó.

 

 

 

Dimarts 7 i dijous 9 a les 20,30 h.

Cineclub. “Hedi” de Mohamed Ben Attia. Cinemes Ocimax

 

 

 

Dimecres 8, a les 20,00 h Trobades de Genealogia

Sala Vives Llull. Ateneu de Maó.

 

 

Dijous 9, a les 20,00 h. Conferència. “Entendre la reproducció assistida” A càrrec de Marisa Àlvarez Guasch. Embriòloga. Sala d’actes. Ateneu de Maó.

 

Diumenge 12, a les 10,00 h Trobada. del Grup Filatèlic i Numismàtic. Sala de tertúlies. Ateneu de Maó

Ho vols compartir?

Tertúlia amb… Antoni Gómez Arbona

Qui es Antoni Gómez Arbona.  Nascut a València l’any 1955, és llicenciat en Medicina i en Infermeria per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A més, té un Màster en gestió sanitària per l’IESE Bussines School.

L’any 1978 va començar a treballar com a metge de família a Ferreries, plaça que ocupà fins a l’any 1988. Entre els anys 2007 i 2011 es va dedicar a la gestió sanitària, com a gerent de l’Àrea de Salut de Menorca, càrrec que ocupa de nou des del juliol de 2015.

Entre 1987 i 1995 va ser elegit diputat al Parlament balear, on va ser portaveu del Grup Socialista en temes de sanitat i de serveis socials. En la mateixa època, també va entrar a formar part del Consell Insular, al capdavant de la Conselleria de Benestar Social, etapa en la qual va destacar la posada en marxa de l’Escola de Salut Pública de Menorca, així com el Patronat de Serveis Socials i el Servei d’Atenció als Toxicodependents. En aquest mateix període va ocupar el càrrec de coordinador nacional de la Comissió de Serveis Socials de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Entre 1995 i 2004 va ser alcalde d’Alaior, càrrec que també va compaginar amb la seva feina de metge.

A pesar de tot l’anterior i amb tot l’anterior, Antoni Gómez és, per damunt de tot, metge i director de l’Hospital Mateu Orfila que enguany fa els deu anys de la seva posada en marxa. Ens parlarà de la seva importància i del seu futur, així com de les perspectives de l’hospital, com ara la posada en marxa del departament de radioteràpia.

Serà amb tots nosaltres dimarts dia 7 a partir de les 20,00 h a la Sala de Tertúlies. Vos hi esperem.

Ho vols compartir?

Inauguració del Cicle de Tertúlies amb la Sra. Francina Armengol

Nascuda a Inca l’any 1971; llicenciada en farmàcia amb un postgrau en dermofamàcia.

Del 1995 al 1999 exerceix a la farmàcia familiar. Del 1998 al 2000 s’inicia en la política com a regidora del seu poble. L’any 1999 entra com a diputada al Parlament de les Illes Balears on hi actua com a portaveu des del 2004 fins a 2007. Des del 1999 al 2004 fou consellera al Consell Insular de Mallorca i presidenta de la institució entre 2007 i 2011.

Des de l’any 2012 i des de l’any 2015 Presidenta del Govern de les Illes Balears.

Divendres dia 3 de novembre a partir de les 20,00 h la tindrem amb nosaltres per donar inici al cicle de tertúlies que des de la vocalia s’han programat per aquest curs 2017 – 2018.

Ho vols compartir?

S’Ateneu i JJ.MM. de Maó s’estrenen en una primera conferència.

Primera col.aboració entre s’Ateneu i Joventuts Musicals de Maó amb la conferència a càrrec del pianista investigador musical Joan Ciria i Mimó el qual ens presentarà la figura de l’intèrpret mallorquí del segle XIX que va arribar a ser aclamat i internacionalment reconegut. La conferència porta per títol “APROXIMACIÓ A LA FIGURA DEL TENOR JOAN BOU (1949-1901).

Perquè Joan Bou? Joan Bou, fou un dels més alabats cantants mallorquins del segle XIX, que mostrà la seva vàlua damunt els millors escenaris d´aleshores, aplegant grapades d´èxits i omplint planes dins diaris. Bou, fou un tenor de repertori ample, abocat sols a interpretar òpera i música religiosa de cert pes, un artista popular i conegut dins Mallorca, que tingué una vida cridanera, exuberant i a vegades exagerada. Un mallorquí, que compartí afers amb personatges de renom de la lírica del moment, com ara Medea Borelli o Julián Gayarre, un felanitxer necessitat de record, ja que la figura d´aquell oblidat líric mallorquí, qui deia no hi havia sastre dins tot Espanya digne de fer les seves robes, és avui injustament una de les personalitats més oblidades de la història de la música de Mallorca.

Motius de la proposta. El pianista Joan Ciria, davant la falta de coneixement que de la figura del Tenor Bou té la societat actual, des de fa anys porta a terme una minuciosa investigació per tal de recuperar la fesomia de l´oblidat Tenor Bou. Amb la present proposta, Joan Ciria, proposa fer un repàs detallat de la cronologia del Tenor, exposant els punts de la seva biografia tant de tarannà professional com personal i projectant imatges de l´Artista i del seu entorn.

El pianista i investigador Joan Ciria i Maimó, neix a Felanitx l´any 1985. Iniciat en el món de la música de la mà de l´organista parroquial de la seva ciutat, cursà els estudis elementals de piano dins l´Escola de Música Pare Aulí de Felanitx, continuant la seva formació dins el conservatori professional de Palma i dins el conservatori superior de les Illes Balears, on el Juny de 2011 hi finalitzà la carrera piano. Joan Ciria, al llarg dels seus estudis ha rebut lliçons dels pianistes Constanza Aguiló de Cáceres, Enrique Bernaldo de Quirós, Manuel Carra, Miquel Estelrich o de la menorquina Isabel Félix, entre d´altres. Com a pianista, ha realitzat concerts arreu de Mallorca en solitari, acompanyat d´orquestra (on hi ha estrenat obres d´autors mallorquins actuals) i com a pianista acompanyant. Després de finalitzar la seva llicenciatura, a realitzat cursets, màsters i seminaris de tècnica i pedagogia del piano, de clavecí, musicologia i periodisme musical. D´ençà de 2010 és col·laborador del setmanari «Felanitx» on hi publica articles centrats a divulgar la història de la música de Mallorca i de la seva ciutat. Des de 2013 és professor del Conservatori Municipal Elemental i Professional de Felanitx, on hi imparteix lliçons de piano i hi compleix afers de pianista acompanyant. El Novembre de 2016 pronuncià dins la Fundació-Museu Cosme Bauçà de Felanitx la ponència «El Tenor Bou» i presentà l´edició de l´opuscle «Joan Bou i Roig. El Gran Tenor». Properament, sortiran publicats dins Mallorca els seus treballs «En Pèl-Ros. Quatre notes sobre el músic Bartomeu Alzamora», «Joan Aulí. L´organista apreciat» i «Tocant Els Orgues».

Serà demà a les 20,00 h. a la Sala d’Actes.

 

Ho vols compartir?

Signat conveni de col.laboració entre l’Ateneu i Joventuts Musicals de Maó

Ha quedat signat el Conveni de col·laboració entre l’Ateneu i Joventuts Musicals de Maó amb el qual acorden establir un marc de col·laboració mútua de caràcter cultural, científic i humanístic en totes aquelles matèries de coneixement que pugin afavorir l’illa de Menorca. El conveni es podrà fer extensiu a altres projectes, activitats i iniciatives relacionades amb la difusió dels coneixements que es derivin de la mútua cooperació acadèmica, científica, històrica i musical. Per aquest primer any de col·laboració es programen les següents activitats:

Dia 27 d’octubre de 2017 – Conferència a càrrec del pianista i investigador musical Joan Ciria: “Aproximació a la figura del tenor Joan Bou (1849-1901)”

Dies 27 i 28 de desembre de 2017 – “Poema de Nadal” de Josep Mª de Segarra, recitat per Laura Pons i Lluís Sintes.

Dia 2 de febrer de 2018 – Presentació del Treball de Final de Grau fet a l’ESMUC per Jordi Orell: “Nicolau Manent, de l’èxit a l’oblit”.

Dia 9 de març de 2018 – (Dins del marc del dia de la Dona Treballadora) Conferència/col.loqui/entrevista/reunió amb Natàlia Solà, amb audició de fragments de la seva obra.

Dia 10 de març de 2018 – (Dins del marc del dia de la Dona Treballadora) Concert de les obres poètiques de Natàlia Solà, “Interiors”. Al teatre de l’Orfeó.

Ho vols compartir?