Obertura del curs 2012-2013

Orfila declara que el Ateneu va a mantener el listón por los socios

La nueva presidenta de la institución recuerda que, aunque la situación actual ha obligado a cerrar por la mañana, la programación no se ha resentido.

La presidenta del Ateneu de Maó, Margarita Orfila, manifestó ayer su optimismo y su firme compromiso por mantener viva y activa la entidad a pesar de las dificultades económicas actuales. Un compromiso que el Ateneu asume “por una razón muy clara, los socios, puesto que sin ellos la entidad no existiría y ellos no permitirán que deje de existir”.

Con estas palabras dejaba entrever ayer, en el acto inaugural del curso académico de la entidad, la difícil situación por la que atraviesa la institución y aunque aseguró que no quería hablar de crisis, “sí que es una realidad que el nuevo horario que se ha puesto en marcha es en parte consecuencia de ello”. No obstante, Orfila resaltaba que “esta época de vacas flacas no ha repercutido en la programación de la entidad”.

Recordó la “preocupación” del anterior presidente José Antonio Fayas por el futuro de la institución, “haciendo cuentas” y “dando la voz de alarma de hacia donde podía avanzar a nivel económico” pero cosechando éxitos, “que se aprecian en el número de asistentes a los actos que se organizan y al número de socios, que ronda los 600”.

Margarita Orfila también manifestó su “ilusión” ante este nuevo reto al frente de la institución. Y tildó de “atrevimiento” el hecho de asumir la presidencia aun teniendo su puesto de trabajo “a 746 kilómetros de distancia en línea recta del Ateneu o, lo que es lo mismo, a dos aviones”.

La nueva responsable de la entidad quiso recordar las palabras del doctor Enrique Alaber, encargado de pronunciar la primera conferencia de presentación de la institución, quien indicó que el Ateneu juega el papel de “la expansión de las ideas, la libre crítica y la tolerancia”, entre otras, “unos principios totalmente vigentes hoy y que espero que siga muchas décadas más”, espetó Orfila.

El acto de ayer sirvió para hacer el traspaso de poderes y además, contó con la conferencia del doctor en Filosofía Camilo José Cela Conde, quien disertó sobre la relación entre la creación artística y el cerebro humano.
Publicat al Diari Menorca el 20/10/12

Ho vols compartir?

Obertura del curs 2009/2010

“La modificació del genoma humà no farà desaparèixer les malalties”

Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra, assenyala que el coneixement de material genètic de les cèl·lules afavorirà la seva aplicació terapèutica. El començament del curs acadèmic va atreure l’interès del socis de l’entitat. jaume bertranpetitEl catedràtic de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Bertranpetit, va oferir ahir al vespre la conferència inaugural del curs acadèmic 2009-2010 de l’Ateneu de Maó. El conferenciant, especialista en el genoma i el genoma humà, va plantejar la vigència del llegat de Darwin i va recalcar el fet d’aprofitar tot el coneixement que tenim per respondre qüestions evolutives i que són molt properes als humans.

Què ens queda del llegat de Darwin?

Ens queda pràcticament tot, les coses que va dir Darwin són magnífiques. Va ser una persona molt avançada en el seu temps i, sobretot, ens va explicar que podem entendre l’evolució dels éssers vius sense la necessitat de forces externes.

L’evolució s’entén pels mecanismes biològics. Però el que Darwin no sabia és quins mecanismes biològics hi havia sota de tot això. I aquí és on hi ha la trobada del coneixement del genoma amb l’evolució, es tracta d’aprofitar el que coneixem del genoma humà i, en general, de tots els genomes per ser capaços de reconstruir l’evolució. Això és una cosa molt nova i molt bonica.

Són els humans una espècie diferent a la resta que hi ha sobre la Terra?

No hi ha una manera objectiva de donar la resposta. Nosaltres som humans i sempre ens veim molt diferents. Quan ens miram el genoma, que és el punt on podem quantificar les diferències, ens vénen les respostes que són realment interessants. Els humans som molt poc diferents d’altres espècies. Les diferències que fan humans als humans és un nombre petit. Amb el ximpanzé compartim el 99 per cent del genoma, llavores la diferència és només de l‘1 per cent. Això vol dir dues coses: que ho compartim quasi tot amb el ximpanzé i que amb l’1 per cent ha de ser capaç de fabricar-se una espècie diferenciada com som els humans.

Quines són les diferències?

Per primera vegada podem quantificar el nombre de diferències del genoma d’una persona respecte de l’altra, que és de l’ordre de l’1 per mil. De tot el genoma, 999 unitats d’informació són iguals, mentre que una és diferent. La diferència és altra vegada molt petita, cosa que no ens estranya tant, perquè entre els humans som molt semblants. Els humans ens semblam més entre nosaltres que els ximpanzés entre ells.

Per què?

La resposta és molt senzilla, els humans tenim un origen molt modern, som una espècie molt recent sobre la Terra, tot just fa 100.000 anys. A Atapuerca s’han trobat restes d’humans que vivien fa 800.000 anys, però no són els nostres perquè es van extingir. Això té una contrapartida interessant i és que trenca totalment el concepte tradicional de races i ens parla de que la Humanitat ens assemblem tots extraordinàriament molt més del que haguéssim pensat. On hi ha pràcticament tota la diversitat humana actual és dintre de les poblacions africanes on es dóna l’origen de la resta de la Humanitat.

És superior l’home al ximpanzé?

És diferent, jo no diria que és superior. Biològicament no es pot fer servir la paraula superior. Un pi no és superior a un ullastre, són diferents. El que passa és que els humans hem fet coses que tecnològicament els altres no han estat capaços de fer. No hi ha un estat superior ni un inferior, totes les espècies que viuen un moment determinat són espècies que suposam han estat ben adaptades, perquè si no s’haurien extingit.

El genoma interessa a l’àmbit científic o també ho pot fer a la gent del carrer?

Les implicacions que té el coneixement del genoma ens afecten a tots, s’estan començant a fer uns canvis terapèutics totals. La farmacologia d’aquí a pocs anys o la que ja és ara no té res a veure amb el que ha estat fins avui dia. També hi ha implicacions socials, econòmiques, ètiques. Ens podem demanar fins quin punt hi ha un determinisme o no biològic, l’eterna disputa de si som una tabla rasa quan neixem o realment tenim moltes coses inscrites. Gràcies als estudis del genoma podem dir que neixem amb una quantitat considerable de coses fetes. També serem molt conscients el dia que el metge, abans de receptar-nos una cosa, es miri el genoma per saber la quantitat del producte que necessitem. Això ja s’està fent servir en alguns centres i segons per a quins medicaments.

Podran desaparèixer les malalties incurables?

No. Seguirà havent-hi malalties, però sabrem com funcionen les coses i ens oferirà la possibilitat de modificar-les. Una de les primeres modificacions serà veure si es pot incidir sobre el procés d’envelliment, és un dels punts més essencials, tot i que en aquests moments és una cosa que estem lluny. Quan parlam de malalties, no hi sol ver massa problemes ètics. Però, modificar la velocitat de l’envelliment, és una cosa acceptable o no? No ho sabem, hi ha d’haver un debat ètic en la població, s’haurà de parlar en el moment que tecnològicament sigui possible. Hi ha temes que són complicats i que seran reptes ètics per a un futur proper.

Publicat al Diari  Menorca el dia 24-10-09

Ho vols compartir?