Després d’aquest panorama hem de reaccionar i orientar als nostres alumnes cap a altres rumbs. Mètodes que van ser molt útils fa anys són imprescindibles en l’actualitat, però desconeguts per a molts usuaris. A l’adquirir una càmera, el fabricant adjunta el “manual de l’usuari” que espanta al més valent. La solució és utilitzar la càmera en manera automàtica, sistema de cada dia millor ideat per les marques comercials acabant per oblidar-nos de la resta de prestacions. Què ocorre? Gastem una quantiosa quantitat de diners per a utilitzar exclusivament una mínima part de les possibilitats del nostre buc emblema. Per tant, el plantejament fet des de la Secció Fotogràfica, a partir del pròxim any, serà diametralment diferent. Començarem amb un curs elemental, a desenvolupar durant el primer trimestre, dedicat exclusivament a mostrar com ha d’usar-se una càmera per a aconseguir un paisatge, un retrat, una foto nocturna, un contrallum, etc. Les classes teòriques s’impartiran en les aules del Ateneu i les pràctiques a peu de carrer d’acord amb l’explicat durant la classe teòrica. Triarem diversos punts de trobada per a facilitar el treball als quals acudirem per al desenvolupament de la corresponent pràctica. Seran necessaris diversos útils, el primer la nostra càmera o amb la que treballarem, en segon lloc el “manual de la càmera” per a determinar les seves possibilitats i en tercer lloc un trípode, instrument molt valuós però oblidat gairebé sempre.

Fins a aquest punt no hem fet encara referència a cap sistema informàtic perquè pretenem que l’alumne, prèviament a l’ús de l’ordinador, sigui capaç d’enquadrar adequadament una imatge. Si en un moment determinat vol trencar les regles del joc és totalment lliure de fer-lo però ha de saber les normes bàsiques perquè l’estètica d’una fotografia sigui l’adequada.

En el segon i tercer trimestre, quan coneguem el maneig de la càmera arribarà l’ocasió per a endinsar-nos en els programes informàtics, dedicant especial atenció al RAW. Aquest sistema és bàsic perquè permet tractar, des del seu origen, la imatge captada pel sensor de l’aparell sense que intervingui cap programari afegit pel fabricant. Com és lògic l’alumne ha de disposar d’uns mínims coneixements informàtics, és a dir, saber encendre l’ordinador, escriure una carta i guardar-la. Finalment, al llarg de la resta de l’any, acabarem manejant els trucs i formes per al retoc de tot tipus d’imatges.

Menció Honorífica
Carles Moll, per la seva obra “sense títol”

Menció Honorífica
Yolanda Martín, per la seva obra “Sinergia I”

 

XXXIX Saló de Primavera

Lliurament del Premi de Pintura
 Guillermo de Olives Pons

Divendres, 11 de juny
 Sala d’Actes a les 20 hores

Partint dels seus arquetips teatrals, i amb una música en tot moment extraordinària, Mozart i el llibretista Lorenzo Da Ponte van aconseguir anar molt més enllà de l’òpera buffa convencional. El resultat: tres magnífiques òperes conegudes com la “Trilogia da Ponte”.

Donat el creixent interès que han suscitat, i davant el risc que no hi hagués continuïtat per falta de finançament, l’Ateneu va suggerir al finalitzar el cicle de tardor, que fos gràcies als mateixos assistents el finançament d’aquestes sessions, establint uns preus per sessió o per tot el conjunt. La resposta va ser massiva i això ens ha animat a donar-los continuïtat amb el seu suport.

Per assistir en aquest curs s’haurà d’abonar la quantitat de 10€ per sessió ó 28€ per la totalitat del curs. Si són socis d’aquesta entitat, la quantitat per sessió serà de 8€, o 22€ en la seva totalitat. Moltes gràcies a tots per la seva col·laboració.

Dimecres, 26 de maig
Les noces de Fígaro

Les noces de Fígaro ens endinsa en un món on el sentiment adquireix una importància en absolut incompatible amb la comicitat d’uns embolics aparentment sense sortida. Amb aquesta meravella, basada en l’obra teatral homònima de Beaumarchais (i continuació de El Barber de Sevilla del mateix dramaturg francès), Mozart i Da Ponte inicien el genial tríptic que culminarà en Così fan tutte.

Dijous, 27 de  maig
Don Giovanni

Gairebé podríem dir que el Don Giovanni de Mozart i Da Ponte anticipa, des de l’anomenat “Segle de les llums”, un dels trets més característics que tindrà el futur Romantisme: l’atracció per la nit i la foscor. Malgrat dugui l’etiqueta d’òpera buffa –per tant, “còmica”–, el somriure se’ns congela als llavis quan veiem l’avenç implacable de l’argument envers un final ple d’un terror i una energia que retruny des de l’abisme.

Dissabte, 29 de maig
Cosi fan tutte

Amb Così fan tutte, darrer títol de la trilogia i també darrera incursió de Mozart en el gènere de l’òpera buffa, ens trobem de nou davant d’un devessall de genialitat. Escrita amb total maduresa, podem afirmar que es tracta d’una gran broma, sí, però amb un punt de seriositat i molta ironia. Fascinant com tota la seva música, ens fa riure, somriure i també pensar.

Sala d’Actes a les 19 hores

Creiem que l’important d’aquest cicle és descobrir al perceptor l’autenticitat del que veu. La mirada aspira l’espectacle lluminós del món i ho tradueix en imatges i en paraules.

Amb les conferències programades s’intentarà presentar la percepció visual, la qual depèn, a més de la nostra constitució orgànica, de la nostra memòria i de les nostres capacitats de raonament, de la nostra pertinença a un grup social o afectivitat personal. Però aquí el que es va a analitzar són imatges pictòriques i convindrà, per tant, analitzar paral·lelament la mirada de l’artista que crea i la mirada que l’espectador dirigeix sobre els productes de la creació.

És cert que molts postulats òptics han permès l’elaboració d’un llenguatge plàstic comú a l’espècie humana, però hi ha molts altres que provoquen diversitat d’opinions.

Es tracta d’ordenar les lleis, que estableix la creació pictòrica i el coneixement de la maquinària cerebral que facilita les dades de les imatges. Però moltes vegades deixem adormir la nostra capacitat innata d’entendre amb els ulls i cal despertar-la.

Aquest cicle té com objectiu l’estudi d’algunes d’aquestes virtuts de la visió pictòrica. Descobrir a l’espectador el que veu, és a dir, moltes vegades veiem però no sabem com ho veiem. La intenció és descriure les classes de coses que veiem i els mecanismes que s’apliquen.

És per això que s’ha programat que sigui un creador, Juan Vida, perquè ens narri com es posa davant d’un quadre un pintor. Per altra banda s’ha convidat a una comissària d’exposicions, com és Maria Corral des del punt de vista de com observa una d’aquestes obres una crítica d’art. Es conta també amb un investigador i ensenyant d’Història de l’Art, la professora de la UIB Mercè Gambús, i Josep Bagur, Llicenciat en Belles Arts i Vocal de l’Ateneu.

Divendres, 14 de maig
“Aprendre a gaudir de la pintura. La diversitat de les mirades”
Mercè Gambús
Doctora en Història de l’Art i Llicenciada en Dret

Divendres, 21 de maig
“Como vivir el arte”
Maria de Corral
Crític d’Art i Comissaria independent

Divendres, 28 de maig
“Ver y mirar lo que esconde un cuadro”
Juan Vida
Pintor Granadí

Divendres, 4  de juny
“L’art: l’autenticitat del que veiem”
Josep Bagur
Llicenciat en Belles Arts

Sala d’Actes a les 20 hores
Organitza l’Ateneu de Maó amb el suport de la Universitat de les Illes Balears

BASES

Ens proposem conèixer l’obra i el pensament de l’autor entorn la literatura i la vida, fer un passeig pel laberint, conduïts pel fil d’Arianna dels autors i autores de les nostres illes.

Consulteu el Triptic

Divendres 15 de gener
Jaume Pomar

Divendres 12 de febrer
Antònia Vicens

Divendres 12 de març
Bartomeu Ribes

Divendres 16 d’a bril
Antoni Xumet

Sala d’Actes a les 20 hores.

Organitza l’Ateneu de Maó en col·laboració amb la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears.

Un altre concert, aquest organitzat pel Grup Filharmònic, va tenir lloc el 4 de setembre al Saló d’Actes d’aquest Ateneu, la primera part va anar a càrrec del duo Lemeck-Popovich (flauta i piano respectivament) amb obre de “Bozza” i “Fauré” i una segona part, en la qual Begoña Canet al violí i Ulana Popovich al piano van interpretar el “Concert per a violí i orquestra de F. Mendelson”, preciosa obra plena de dificultat de la qual van sortir més que airoses. Tant la primera part com la segona van rebre el reconeixement del públic, menys nombrós del que el concert mereixia.