Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó
Novetats
- Estem renovant el web.
Disculpeu les molèsties
Entitats col·laboradores
L’Ateneu
Ressenya històrica
La gènesi de l’Ateneu es concep com una de les extensions universitàries
d’estudis no reglats o Extensió Universitària Popular, nascuda de l’afany
d’estendre el coneixement científic i els estudis i coneixement artístic
i literari.
El primer domicili social de l’Ateneu de Maó, a la plaça del Príncep, número 3. En aquesta casa hi va estar des de la seva fundació, el 1905, fins a l’any 1932.
Aquesta gènesi pertany a una societat molt activa i al grup d’intel·lectuals menorquins que va donar suport a persones amb iniciativa de la talla del metge Alabern i el professor Pérez de Acevedo, primers impulsors de la idea de l’Ateneu durant el curs 1903-1904. L’any 1905 el Doctor Alabern va fer el discurs inaugural de l’Ateneu com a tal institució sorgida dels models de Madrid i de Barcelona. La divisa d’aquest naixement, vinculat a personalitats tan destacades en el món de la cultura con l’advocat Pere Ballester i Pons, el periodista Joan Mir i Mir, el professor Hernández Sanz, va ser, tal com diu el discurs inaugural, “El Ateneo es agrupación enciclopédica de hombres doctos que, practicando la más absoluta Tolerancia, van a la Cultura por la Crítica”.
L’etapa que podem considerar fundacional, durant la Restauració i els inicis de la Dictadura, ocupa tot el període de la presidència de Don Antoni Victory Taltavull, militar de carrera i alta graduació, que en els seus vint-i-cinc anys de presidència va representar, tal com diu Hernández Mora, sense cap partidisme, l’impuls d’una sorprenent curiositat intel·lectual que podem fer extensiva als ambients culturals de la societat d’entreguerres, a tota Europa. Sobre aquest període ha escrit, extensament, utilitzant els documents de l’Arxiu de l’Ateneu, Miquel Barber i Barceló a qui al·ludeix el professor Hernández Mora en el seu discurs commemoratiu dels 75 anys de la fundació de l’Ateneu, en l’inici del curs acadèmic 1980-1981. L’emblema i segell de la institució, concebut i dibuixat per Hernández Sanz com una al·legoria de la Ciència, la Literatura i l’Art, també pertany als anys del grup fundacional a què hem fet al·lusió.
L’Ateneu de Maó té un funcionament ininterromput en els pitjors i millors anys de la nostra història, el seu Arxiu i la seva Biblioteca estan a disposició de tots els lectors i investigadors que vulguin ser acollits per aquesta Institució. Les seves activitats són obertes a tothom, juntament amb la resta de les institucions científiques i culturals de Menorca, amb qui manté col·laboració.